Obres principals d'Ovidi: De les Heroides a les Metamorfosis

Les elegies amoroses i l'obra didàctica

Un segon grup d’elegies amoroses són les Heroides, escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents. En aquestes cartes, Ovidi apareix com un gran coneixedor de l’ànima femenina i fa un repàs dels sentiments amorosos que pot tenir una dona.

L’Art amatòria és un poema didàctic per als amants, format per tres llibres: els dos primers dirigits als homes amb consells sobre l’art de seduir les dones i conservar el seu amor, mentre que el tercer ofereix consells per a les dones. La temàtica sensual de l’obra es relaciona amb les causes que van motivar el seu desterrament.

També va escriure:

• Receptes de bellesa: un receptari de cosmètica per conservar la bellesa femenina.
• Remeis a l’amor: explica com lluitar contra la passió amorosa i els mals d’amor.

De la poesia elegíaca a l'èpica

De la poesia elegíaca, Ovidi passa a la poesia èpica amb dos grans poemes: les Metamorfosis i els Fastos.

Els Fastos i l'exili

Fastos és el títol d’un poema on es descriuen les festes romanes i els seus usos rituals. S’hi expliquen l’etimologia dels mesos de l’any, els fenòmens celestes, les constel·lacions i diversos mites. L’obra havia de tenir dotze llibres, però va quedar interrompuda pel seu desterrament.

En el seu viatge a l’exili va començar a escriure Tristes, cartes sense destinatari real que contenen passatges autobiogràfics, on destaca l’acomiadament de Roma.

Les Pòntiques són poemes en què Ovidi s’adreça als seus amics perquè implorin el perdó d’August i Tiberi, i el mantinguin informat del que passa a Roma.

Finalment, va escriure Halièutica, un tractat sobre els costums dels peixos i la pesca, i Contra Ibis, una obra plena de mitologia contra un enemic anònim.

Les Metamorfosis

És el poema més important d’Ovidi, acabat l’any 7 dC. És un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, on Ovidi presenta 250 narracions que succeeixen en el temps, des dels orígens del món fins a la transformació de Juli Cèsar en estel.

L’argument comença amb l’ordenament del caos inicial, la creació de l’univers i l’aparició de les divinitats i els homes. Continua amb les victòries dels déus olímpics contra els gegants, el diluvi i el mite de Deucalió i Pirra com a únics supervivents. A partir d’aquí, hi ha històries mitològiques i metamorfosis relacionades amb divinitats, herois i humans que es transformen en animals, arbres o constel·lacions.