Obres teatrals d'Àngel Guimerà: resum i anàlisi
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,47 KB
Obres teatrals d'Àngel Guimerà:
-Drama històric: es caracteritza per les escenes de multituds, de lluita, passió i violència. L'acció es situa en l'edat mitjana i sol haver-hi intriga amorosa.
-Drama rural: situada en l'època contemporània de l'autor i també una mica més propera. Els personatges com terratinents, noies, pagesos, pastors... etc. És més realista que el drama històric, però aquest té un idealisme excessiu que es manifesta en les grans passions que es descriuen en les obres
Primera etapa
Etapa romàntica iniciada amb Gal·la Plàcidia (1879) i tancada amb Rei i monjo (1890) Aquesta etapa comprèn un conjunt de drames històrics que estan caracteritzats perquè estan escrits en versos decasíl·labs. Eren tragèdies on recreava temps i ambients passats, i amb una gran quantitat de personatges. Les seves obres d'aquesta etapa es mostren molt influenciades per les de Víctor Hugo i Shakespeare. Cal destacar l'obra més important d'aquesta etapa, Mar i cel (1888), una de les millors obres de Guimerà.
Els temes de la primera etapa són el realisme i la natura.
Segona etapa
En aquesta etapa, situada en els anys de plenitud artística, Guimerà va voler cercar un punt mig entre el romanticisme i el realisme, del qual esdevingué el drama rural. En aquest període, l'autor va escriure les seves millors obres: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900). Els tres llibres de la trilogia tenien en comú una mateixa estructura: el plantejament exposava els problemes, els quals determinaven el transcurs dels esdeveniments durant el nus, i en el desenllaç les passions individuals dels protagonistes desemboquen en la violència col·lectiva.
El tema de la segona etapa és el drama rural.
Tercera etapa
Caracteritzada pel desig de Guimerà d'adaptar el seu teatre als nous corrents estètics. Va intentar connectar amb el modernisme regeneracionista amb L'aranya (1907) i més tard, ho intentà amb el modernisme simbolista, amb obres com La Santa Espina (1907) i La reina vella (1908). Així, però, Guimerà no va aconseguir l'èxit popular com ho havia fet a l'etapa anterior.
Connecta amb el corrent Europeu y tornar a les solucions de la primera etapa.