Oposició al tsar

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,45 KB

 

 immovilisme polític i dificultats de modernitzaciól'economia i la societat ruses eren de les mes endarrerides d'Europa, el sistema polític descansava en el poder absolut del tzar. El regim recolzava sobre tres puntuals: 1 la noblesa, que concentrava la propietat de la terra 2 els alts carrecs de l'administració i l'exercit 3 l'església ortodoxa el cap era el tzar.  Durant el regnat d'Alexandre segon es va intentar aplicar una serie de reformes en l'economia i en l'administració, pero sense qüestionar el poder del tzar ni els privilegis de la noblesa terratinent. Una de les mesures mes destacades va ser l'abolició del regim feudal i de la servitud dels camperols. Va prosseguir la modernització economica amb un proces d'industrialització limitat a certes zones, es va concentrar en grans complexos industrials i tenia una forta presencia del capital extranger fet que va provocar canvis socials. l'oposició al tzarisme es va organitzar una oposició al tsarisme que reclamava llibertats polítiques i canvis socials i econòmics profunds. En 1870 van sorgir els populistes que pretenien crear una consciència revolucionària i demanaven la implantació d'un socialisme agrari basat en la col.Lectivitzacio de la terra. El populisme va fracassar i es va fracturar. En 1898 es va fundar en un congrés clandestí que tingué lloc a Minsk el POSDR, inspirat en els principis marxistes, hi va destacar Lenin i el partit es va dividir entre: 1 menxevics-defensaven que Rússia havia de passar per una revolució burguesa i desenvolupar una economia capitalista 2 bolchevics- el seu objectiu era enderrocar el tsarisme i establir una dictadura democràtica.En 1905 es va formar el partit constitucional demòcrata que pretenia transformar el règim absolut tsarista en un altre constitucional, en que es respectaren els drets individuals.La revolució de 1905 el descontentament dels camperols es va materialitzar, les condicions de vida dels obres es deterioraren i les derrotes de Rússia van provocar el descrèdit del tsar. En 1905 una manifestació pacifica va acabar tràgicament(diumenge sagnant). Els camperols van exigir el final dels abusos dels terratinents, els obrers van organitzar comites de vaga i van formar espontaneament els primers consells obrers o soviets, els partits polítics clandestins van desencadenar una oposició activa contra la guerra,el motí del cuirassat potemkin la tripulació del qual es va rebel.Lar quan tornava de l'extrem Orient. El tsar va anunciar en el manifest d'Octubre una serie de mesures de caràcter lliberal: 1 un conjunt de llibertats civils, 2 la creació d'un règim representatiu.El colp d'estat de kornilov: a l'Agost el general kornilov , comandant en cap de l'exercit es va revoltar i va marxar sobre petrograd a fi d'implantar una dictadura militar . Kerenski no tinguè altra opció que demanar ajuda als bolxevics i als soviets de petrograd.Els altres grups plantaren cara kornilov i van convèncer els soldats xq abandonaren els oficials i se sumaren ala revolució.


El fracàs de les reformes:La revolució de 1905 va crear grans expectatives de reformes.Els liberals aspiraven a establir un règim polític democratc, i els camperols asperaven que la duma duria a terme una reforma agraria, els obrers una millora de les condicions de vida i treball. Les reformes van ser limitades i el poder absolut del tsar va minvar ben poc.La duma tenia un poder legislatiu retallat,ja que el tsar es va atribuir el dret a vetar qualsevol llei.Va hiaure 4 Dumes i després:les expectatives de la revolució de 1905 es van frustar davant l'actitut autoritaria del tsar.Va fracasar la reforma agraria, la reforma no va afectar als nobles i a l'eglesia, abans de la revolució de 1917 la meitat de les terres pertenyien al tsar i moltres altres als nobles i a l'eglesia.La repressió política va retornar, va ser molta gent comndemnada per delictes polítics,hi va hiaure crisis als governs del tsar.La situació del país va empitjorar amb l'esclat de la 1ªGuerra Mundial en 1914, que Rússia, aliada de França i Regne Unit, va lluitar contra els imperis centrals.La revolució de febrer i la caiguda del tsarisme:El 23 de febrer de 1917 la convocatoria d'una vaga a la fabrica d'armaments Putilov va iniciar una revolució espontanea a Petrograd, l'endema fou una vaga general.Aquestes vages i manifestacions s'extengeren  a altres ciutats com Moscou.Els revolucionaris, menxevics, socialistes revolucionaris i bolxevics van reorganitsar el soviet de Petrograd.Nicolau 2 va abdicar i l'endema es va formar un govern provisional presidit per Lvov.També i va participar Kerenski, com a ministre de justícia.Del març a l'Octubre:El govern provisional: va haver-hi a Rússia dos poders paralels , el govern provisional i els soviets. Només els bolxevics s'oposaven a tota coloboració amb el govern provisional. El govern provisional va adoptar una serie de reformes: -declarà una amnistia -reconeguè les llibertats civils i disolgue l'odiada política tsarista - prometé lliurar les terres dels terratinets als camperols- començà a treballar les eleccions per sufragi universal. -reconegué el dret a la independència de Finlàndia i polònia. El govern provisional mantingué els compromisos en la guerra i va proposar les reformes bàsiques. El govern,feble,atravesà problemes de la guerra ,i per crisis successives. El manteniment d Rússia en la guerra el va enfrontar amb els menxevics , socialistes revolucionaris i bolxevics,partidaris d'una Pau inmediata Les Crisis Amb Els Bolxevics: va esclatar la crisis de Abril , per fer front a la crisis , menxevics i socialistes revolucionaris formaren un govern de coalició juntament amb els kadets . Es va constituir al maig i kerenki va ocupar el ministeri de la guerra, dspres de fracasar una nova ofensiva russa al front, es va accentuar l'oposició dels bolxevics a la guerra. Organitzaren una manifestació armada per a aconseguir el poder

Entradas relacionadas: