L'oratoria a l'antiguitat: de Grècia a Roma

Introducció

La democràcia grega va fomentar l'art de l'eloqüència; l'oratòria grega va arribar al seu zenit amb noms com Lísies i Demòstenes. Aristòtil va classificar els discursos en:

• Genus demonstrativum: elogis funeraris, honorífics i panegírics.
• Genus deliberativum: amb la finalitat de convèncer una assemblea.
• Genus iudiciale: amb la finalitat de convèncer un tribunal.

La retòrica va passar de Grècia a Roma, on l'eloqüència es va convertir en el gènere central de la prosa literària i de la cultura. L'educació escolar estava adreçada a formar oradors per parlar en públic políticament.

Oratòria

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i saber convèncer els oients. Era necessària en una Roma democràtica, ja que un bon orador podia influir en l'aprovació de lleis. Era indispensable per dedicar-se a la política i constituïa la principal matèria de l'ensenyament superior.

Parts de l'oratòria

• Inventio: consisteix a cercar els temes i arguments adequats per al discurs.
• Dispositio: l'art de distribuir els diferents temes i arguments en un ordre idoni.
• Elocutio: la recerca de mots i frases adequats perquè el missatge resulti convincent.
• Memoria: l'art de memoritzar l'ordre dels temes, arguments i frases.
• Actio: la posada en escena del discurs, on són importants el gest i la dicció.

Oratòria arcaica

L'oratòria llatina comença amb Cató el Censor, anomenat així perquè el seu càrrec vetllava per la puresa dels costums romans enfront de l'hel·lenisme creixent de la societat. El seu estil de discurs era senzill, rude i vigorós, però poc ordenat i poc harmoniós. Va rebre molta influència grega.

Tiberi i Gai Grac van aconseguir el tribunat de la plebs, fet que va comportar una reforma agrària a favor de les classes populars; van ser morts per l'aristocràcia i els senadors. Els seus discursos eren complicats i de to elevat, però davant el poble eren clars, directes i utilitzaven un llenguatge col·loquial.

Oratòria tardorepublicana

La República estava amenaçada per cabdills militars que buscaven imposar el seu poder personal. Per triomfar en la política calia cultura i talent oratori. Els romans van estudiar tres estils principals:

• Estil àtic: provinent d'Atenes, sobri i sense èmfasi. Representat per Juli Cèsar.
• Estil asianista: de les escoles d'Àsia Menor, florit i abundant. Representat per Hortensi.
• Estil rodi: de l'illa de Rodes, un punt intermedi entre l'estil àtic i l'asianista. Pertanyia a Ciceró.