Oratòria i Ciutats Romanes: Retòrica, Obres i Urbanisme a Catalunya

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,18 KB

L'oratòria romana

L'oratòria té els seus inicis en el segle II aC, amb les laudationes funebres (discursos fúnebres en honor de personatges il·lustres). Quan Grècia és conquerida el 146 aC, es consolida la retòrica romana i apareixen les primeres escoles de retòrica de l'Època 3 (classe 3 d'escoles).

Escoles de retòrica

  • L'asiàtica: estil exuberant i període llarg.
  • L'àtica: aposta per la austeritat.
  • La ròdica: terme intermedi.

Elaboració del discurs

  1. Preparar un pla de discurs.
  2. Redactar algunes parts.
  3. Pronunciar davant copistes.
  4. Reescriure amb les notes dels copistes.

Estructura del discurs

  1. Exordi: atenció del públic.
  2. Narració: exposició dels fets.
  3. Argumentació: justificació dels fets.
  4. Refutació: argumentació en contra.
  5. Peroració: resum dels arguments i súplica als jutges.

Obres retòriques

  • De oratore: sobre l'orador; forma dialogada sobre la formació de l'orador, les aptituds innates, les disciplines i el domini de les tècniques del discurs.
  • Brutus: diàleg històric sobre l'eloqüència romana i crítica literària.
  • Orator: obra didàctica sobre l'orador ideal.

Obres filosòfiques

Tractats polítics, religiosos i morals:

  • De re publica: la república.
  • De legibus: les lleis.
  • De natura deorum: la naturalesa dels déus.
  • De divinatione: l'art d'endevinar.
  • De officiis: sobre els deures.
  • De senectute: la vellesa.
  • De amicitia: l'amistat.
  • Tusculanae disputationes: les Tusculanes.

Estil de forma dialogada i claredat expositiva de les idees.

Epistolografia

Escrita sense cap pretensió literària, per conèixer la societat romana. Llengua familiar.

Colleccions: Ad familiarem, Ad Atticum, Ad Quintum, Ad M. Brutum.

Elements propis de la carta llatina

  • Encapçalament: nom del remitent, nom del destinatari, salutem, S.D., S.P.
  • Salutació inicial: SVBEEV
  • Fórmules de comiat: vale, cura ut valeas.

Les ciutats romanes catalanes

Empúries (Emporion)

Fundada cap al 600 aC com a Palaiapolis (ciutat vella). Podem trobar-hi una estàtua i l'àgora. La trama urbana té el cardus i el decumanus, i al mig hi ha el fòrum, dins del qual hi ha les tabernae, un temple tríade capitolí i un altre dedicat al culte imperial. Hi ha mercat, termes, un amfiteatre i una palestra.

Barcino

Té dos orígens mitològics: una narració d'Hèrcules. Fundada per August l'any 14 aC al mont Taber. Els seus habitants feien vi, pescaven i conreaven, i extreien ferro i gres; viuen del comerç. La ciutat està dividida pel cardus i el decumanus en quadrícules; al mig hi ha el fòrum amb carrers amples i clavegueres. També té un temple de culte imperial, domus i termes conservats, dos aqüeductes, una necròpolis, 78 torres i 4 portes.

Tàrraco

Els romans arriben durant el segle II aC. Creixement i decadència: bona posició estratègica i lloc atractiu per al comerç, capital de la Hispània Citerior. Al segle III dC pateix devastacions, pèrdua de la capitalitat i transformació del nucli urbà.

Parts principals: les muralles, construïdes en dues fases; hi havia el fòrum de la ciutat, el teatre, el fòrum provincial, el circ, l'ajuntament, les càrceres, l'amfiteatre, l'aqüeducte i el pont del Diable (aqüeducte de les Ferreres).

Entradas relacionadas: