Oratòria i poesia èpica llatina: autors i obres clau

L'oratòria i la retòrica llatina

L'oratòria té els seus inicis en les laudationes funebres i en la presència de diversos personatges il·lustres. Al segle II aC, després de la conquesta de Grècia (146 aC), es consolida la retòrica romana i apareixen les primeres escoles de retòrica, durant l'època de la república de classe III.

Hi ha dues grans tendències: l'estil asiàtic, exuberant i de períodes llargs, i l'estil àtic, que aposta per l'austeritat. Entre ambdós es troba l'estil rodi, que representa un terme intermedi.

Estructura del discurs

1. Exordi: crida l'atenció del públic.
2. Narració: exposa els fets.
3. Argumentació: justifica els fets.
4. Refutació: argumenta en contra dels arguments contraris.
5. Peroració: resum dels arguments i súplica als jutges.

Obres retòriques

• De oratore: obra sobre l'orador, en forma de diàleg, sobre la formació de l'orador, les aptituds innates, les disciplines i el domini de les tècniques del discurs.
• Brutus: diàleg històric sobre l'eloqüència romana i crítica literària.
• Orator: obra didàctica sobre l'orador ideal.

Obres filosòfiques

Ciceró va escriure tractats polítics, religiosos i morals:

• Tractats polítics: De re publica (La república) i De legibus (Les lleis).
• Tractats religiosos: De natura deorum (La naturalesa dels déus) i De divinatione (L'art d'endevinar).
• Tractats morals: De officiis (Sobre els deures), De senectute (La vellesa), De amicitia (L'amistat) i Tusculanae disputationes (Les Tusculanes).

Epistolografia

Les cartes no tenien cap pretensió literària; servien per conèixer la societat romana i la llengua familiar. Destaquen les col·leccions Ad familiares, Ad Atticum, Ad Quintum i Ad Brutum.

Elements propis de la carta llatina

• Encapçalament: nom del remitent i del destinatari, seguit de salutem, S.D. o S.P. (salutació inicial).
• Fórmules de comiat: Vale, Cura ut valeas (cuida't).

L'èpica llatina

L'èpica llatina té un caràcter remot i llunyà en el temps. Els protagonistes són herois que celebren les glòries dels avantpassats i les seves gestes, narrades en tercera persona i amb fórmules estereotipades.

Primers poemes èpics

Els primers poemes èpics celebraven les victòries militars sobre els grecs i utilitzaven la història nacional com a base. Van ser influïts per la poesia alexandrina.

• Livi Andrònic: esclau grec a Roma, va escriure la primera obra del gènere èpic, en versos saturnis.
• Nevi: primer poeta èpic llatí original, va escriure sobre la Guerra Púnica en versos saturnis.
• Enni: amb una formació grega, va escriure els Annales, que van fixar les característiques de la poesia èpica.

L'Eneida de Virgili

L'Eneida consta de 12 cants i es divideix en dues parts diferenciades: els llibres I-IV narren el viatge fins a Itàlia, i els llibres VII-XII, les guerres en terra itàlica.

Estil: atracció per la natura i els éssers animats, llenguatge harmoniós, figures retòriques, precisió mètrica i habilitat per descriure personatges. Fa ús de la profecia per introduir el moment de la història romana i d'August.

Post-Virgili

• Ovidi: poema èpic Les metamorfosis, en 15 llibres.
• Lucà: Farsàlia, sobre la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, en 10 llibres, escrit en hexàmetres dactílics.