Orfeu: El músic que va conquerir els déus

Orfeu

Orfeu és el fill d'Èagre i de Melanipe, tot i que a vegades s'ha dit que la seva mare era la musa Calíope o la musa Polímnia. Orfeu toca la lira i la cítara, a vegades se'l fa passar pel seu inventor. El cas és que sabia cantar tan dolçament que les bèsties salvatges el seguien, els arbres i les plantes s'inclinaven cap a ell i amansia els homes més ferotges. També va participar en l'expedició dels argonautes, però el seu mite més cèlebre i alhora un dels més carregats de simbolisme, és el seu descens als inferns per rescatar la seva esposa Eurídice.

Aquesta un dia que es passejava per la vora d'un riu de Tràcia fou perseguida per Aristeu, un pastor que va intentar violar-la. Ella, mentre fugia, va trepitjar una serp amagada sota l'herba que la va picar i va morir. Orfeu no podia suportar la seva pèrdua i va decidir baixar als llocs infernals a cercar-la. Amb el poder de la seva música encantava els monstres que s'anava trobant i va aconseguir commoure els déus infernals. Hades i Persèfone s'avenen a tornar Eurídice a un marit que ha donat una prova d'amor tal, però li posen una condició: ha de refer el camí sense girar-se ni un sol cop i ella el seguirà. Quan sigui fora, podrà gaudir novament d'Eurídice. Orfeu accepta i es posa en camí. Quan ja estava a punt d'arribar a la llum del dia, els dubtes el rosegaven: era Eurídice realment darrere ell o es tractava d'un engany de Persèfone? De sobte es va girar i va veure que la seva dona s'esvania per sempre. Aleshores intentà tornar a cercar-la, però aquesta vegada li fou denegat l'accés al món infernal. Al cap d'unes setmanes tornà al món dels humans, desconsolat.

Hi ha diferents tradicions sobre la seva mort, però en general s'està d'acord que volia guardar la memòria d'Eurídice i, com que li era fidel, bé unes dones tràcies el mataren. També s'ha dit que s'envoltava d'homes joves perquè ja no volia tenir més tractes amb cap altra dona: havia inventat la pederàstia. O també que havia fundat una secta d'homes iniciats en els coneixements del més enllà i un dia unes dones assaltaren una reunió i els mataren.

Després de la seva mort unes dones tràcies s'apoderaren del seu cadàver i el trossejaren i el llançaren al riu, que el portà fins al mar. El seu cap continuava cantant i arribà fins a l'illa de Lesbos, on els habitants li erigiren una tomba. Es deia que a vegades se sentia el so d'una lira que provenia del seu túmul.