Organització d'empreses: Tipus de societats, planificació, gestió i control

Tipus de societats

Jurídica:

• Personalistes: els socis gestionen (fan funcionar l'empresa) de forma col·lectiva i comanditària.
• Capitalistes: els socis aporten diners però no gestionen la societat (SA, SL).

Interès social: societats que volen obtenir un benefici, sinó satisfer necessitats dels seus socis (cooperativa).

Planificació

Planificar: fixar objectius, marcar estratègies, definir polítiques empresarials i establir uns criteris de decisió.

Classificació dels plans (naturalesa)

• Metes: objectiu principal.
• Objectius: a nivell d'empresa o de departament.
• Criteris: realistes i quantificables, aprofitar les possibilitats de l'entorn, prioritzar entre objectius, minimitzar costos i aprofitament òptim de recursos.
• Polítiques: principis bàsics que fan de guia per prendre decisions específiques.
• Procediments: passos per arribar a executar una acció.
• Regles
• Pressupostos

Organització

Organitzar: fer que els plans siguin una realitat. Consisteix en el disseny d'una estructura on quedin definides les tasques que ha de realitzar cada persona, així com la seva responsabilitat i autoritat.

Escola d'organització científica del treball

Frederick W. Taylor: salaris segons rendiment, racionalitat del treball (eliminar temps morts, marcar moviments dels treballadors per augmentar la productivitat), monotonia del treball.

Henry Fayol proposa el global de l'empresa, on cada persona depengui d'un supervisor i donar importància a les funcions.

Escola de relacions humanes

Elton Mayo: treball més humà, aplicar descansos, millorar condicions laborals, millorar productivitat i relacions entre treballadors, incentius diferents dels materials. L'atenció positiva de l'empresa cap al treballador repercuteix positivament en la productivitat; l'home no es programa com una màquina.

Motivació a la feina: teoria de Maslow.

Organització formal

Estructura programada i definida de l'empresa on se situa cada element en el seu lloc. L'èxit recau en que sigui flexible i hi hagi llibertat de moviments per delegar funcions.

Departaments

Formem departaments per dividir el treball: per funcions, processos, zona geogràfica o producte.

Model funcional

Existència d'especialistes que es dediquen a una tasca concreta; nivells inferiors connectats.

• Avantatges: qui decideix és el personal especialitzat.
• Inconvenients: cada treballador pot rebre ordres de més d'un cap.

Gestió

Hi ha 3 nivells de gestió:

• Alta direcció: planifiquen a llarg termini i supervisen el funcionament de l'empresa.
• Nivell intermedi: execució i control de la planificació general; realitzen plans més concrets. Caps de departament.
• Nivell de gestió (operatiu): tenen responsabilitat directa sobre l'assoliment dels plans. Directius.

Teoria de Douglas McGregor

Va estudiar el comportament del personal directiu i va observar que aquest depenia de la visió que tenia dels treballadors:

• Teoria X: persones amb aversió al treball, sense ambició, que no volen responsabilitat, que es resisteixen als canvis i prefereixen seguir rutines; cal aplicar una direcció autoritària.
• Teoria Y: persones que volen treballar, la feina és estimulant, tenen ambició, imaginació i creativitat, volen responsabilitats; cal una direcció flexible i democràtica.

Funció de control

Objectiu: verificar que tot surti correctament tal com s'havia previst als objectius.

Etapes

1. Marcar estàndards.
2. Mesurar activitats pas a pas.
3. Corregir desviacions.
4. Analitzar què les ha originat.

Tècniques de control

• Auditoria: verifica la compatibilitat; pot ser interna o externa. Inclou:
  • Auditoria de comptes
  • Auditoria operativa (objectius)
  • Ecoauditoria (mediambient)