Organització Informal i Funció de Gestió i Direcció a les Empreses

Organització Informal

És un conjunt de relacions personals i socials que no estan preestablertes per la direcció o l'organització de l'empresa, però que sorgeixen espontàniament quan les persones es relacionen entre si. L'organització informal neix quan els treballadors de diferents departaments formen grups de treball. En aquests grups es poden crear normes que poden tenir més força que els prescrites. Normalment aquesta organització sorgeix perquè l'organització formal no està ben definida i hi ha buits d'autoritat o responsabilitat que es cobreixen amb l'organització informal. Totes les empreses estan formades pels dos tipus d'organització i els directius han de fer que actui a favor de l'empresa.

Funció de Gestió o Direcció

La funció d'organització és estàtica i la de gestió és dinàmica: l'organització dona informació fixa durant un període complet, però la de gestió ens informa de com funciona l'organització. Gestionar consisteix a intentar que les persones que formen l'empresa facin el treball necessari per assolir els objectius. Hi ha diversos nivells de direcció, els quals són responsables de tasques diferents: Al primer nivell es situa l'alta direcció, els quals planifiquen a llarg termini, són responsables del compliment dels objectius i supervisen el funcionament de tota l'empresa. Al segon nivell hi ha directius de nivell intermedi, que s'encarreguen de l'execució i el control de la planificació general. L'últim nivell és el de la gestió. Hi ha els directius que tenen la responsabilitat directa sobre l'execució dels plans. És el nivell més important perquè fa funcionar tota l'estructura organitzativa.

Funció del Directiu

Al nivell de gestió el directiu té les funcions seguents: escollir les tasques que cal dur a terme, transmetre'ls als treballadors, donar-els instruccions i crear situacions de treball favorables per motivar els treballadors. Per dur a terme aquestes funcions s'ha de tenir la capacitat de lideratge que és la capacitat d'una persona per influir sobre altres per tal de dur-les a complir uns objectius determinats per voluntat pròpia. Els components del lideratge són: l'habilitat d'utilitzar el poder de manera eficient i responsable, de comprendre als humans, d'inspirar a les persones i de crear un clima de motivació. Els tipus de lideratge són: L'autoritat es basa en un estil dominant del líder, el qual sol prendre decisions sense participació dels treballadors i sense justificar-les. Li agrada supervisar els treballadors. Al democràtic, el líder busca ser un membre més del grup i les decisions se solen prendre entre els treballadors sota la supervisió del líder i el liberal es basa en la participació mínima del líder, el qual participa poc en les decisions i no intervé si no li demanen. McGregor va estudiar el comportament del directiu i va observar que depèn de la visió que aquest tenia dels treballadors. Va identificar dues postures que va anomenar teoria X i teoria Y: Segons la teoria X hi ha persones que els desagrada la feina, treballen el mínim, no tenen ambició, no volen responsabilitats, prefereixen que els manin i no volen canvis. Segons la teoria Y hi ha persones que els agrada la feina, s'esforcen de manera natural, tenen ambició i volen responsabilitats. El primer tipus de treballador necessita una direcció autoritària i el segon una més flexible. Aquest comportament hauria de motivar els treballadors. Per això és important que: es pugui delegar la responsabilitat, que els treballadors sapiguen el que s'espera d'ells, es donin facilitats perquè el personal de l'empresa pugui reciclar-se i el salari sigui un reflex de l'esforç. Fa poc ha sorgit una nova teoria, la Z, que va encaminada cap a la feina conjunta i considera que tots els empleats són importants per l'empresa, per tant es cerca una conciliació entre treballador i empresari.