Origen de la llengua catalana i la importància de Ramon Llull

Origen de la llengua catalana

L'origen del català és del llatí vulgar (amb la caiguda de l'Imperi Romà (s. V a.C.). Aquest llatí es diversifica, és a dir, es produeix la formació de les llengües romàniques, el van portar els conqueridors romans.

Textos escrits en llengua catalana

1. El Liberiudiciorum
2. Greuges de Guitard Isarn
3. Homilies d'Organyà

Quines són les llengües romàniques?

El català, el castellà, el gallec, el portuguès, el francès, l'italià, el romanès, el sard

Explica la diferència entre llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques.

En els llibres de cavalleries, l'època de l'acció està situada en un passat remot, els personatges són valents, amb força i amb valors increïbles i l'acció és absurda i el llenguatge és retòric. En canvi, en les novel·les cavalleresques, l'època és molt propera a l'autor, els cavallers són homes normals sense virtuts extraordinàries, l'acció té evolucions lògiques i el llenguatge és col·loquial.

El procés de romanització

El procés de romanització es dóna després de la caiguda de l'Imperi Romà. És el procés d'assimilació de la llengua, les lleis i costums dels romans com a cultura pròpia dels pobles conquerits. Dintre d'aquest procés hi ha el substrat, el superstrat i l'adstrat.

• Substrat: Llengua que es parlava abans de l'arribada dels romans, que ha quedat substituïda, però que ha deixat restes (ibèric, basc, fenici, celta, grec).
• Superstrat: Influència d'una llengua en un territori d'una altra parla sense arribar a substituir-la.

Adstrat: Influències de veïnatge, convivència o prestigi. Llengua amb la qual hi ha una convivència durant un cert temps. Són llengües que deixen influències a una altra llengua per una convivència temporal.

Importància de Ramon Llull

Va ser molt important en la història de la llengua catalana, ja que va ser el primer autor que va escriure en temes humanístics i científics en català. La seva obra es caracteritza per la seva qualitat, profunditat intel·lectual i extensió. Com a missioner, va dedicar gran part de la seva vida a escampar la fe cristiana i convertir els infidels. Com a intel·lectual, es va relacionar amb els serveis de l'època i va conèixer a papes i reis.