Els orígens de la ciència i el mètode científic

Els orígens de la ciència

La ciència va sorgir en el moment que els éssers humans van assolir la convicció de que tots els fenòmens naturals podien reduir-se a un sistema ordenat i comprensible per tot ésser racional.

Característiques específiques

Galileu és considerat el primer científic modern perquè va ser el primer en enfrontar-se als problemes de la ciència amb una nova visió, caracteritzada per:

• Experimentació: Sotmetre a prova les hipòtesis plantejades per explicar els fenòmens atenent només a les qualitats primàries.
• La matematització: Reduir els fenòmens a les seves qualitats primàries.

Classificació de les ciències

-Les ciències formals no s'ocupen de fets que passen en el món, només s'ocupen de les relacions entre símbols.

-Les ciències empíriques o fàctiques s'ocupen de la realitat, dels fenòmens i de les seves relacions.

Podem distingir entre ciències de la naturalesa dedicades a l'estudi dels fenòmens naturals i les ciències socials o humanes que s'ocupen dels diferents aspectes de la realitat humana.

El mètode científic i els seus límits

El llenguatge científic

La ciència inventa un llenguatge artificial per expressar objectivament i amb precisió els seus resultats:

Conceptes. Són els termes específics de cada ciència, en podem distingir tres tipus:

• Classificatoris: per tal d'organitzar la realitat en conjunts relacionats.
• Comparatius: per graduar els objectes d'un conjunt.
• Mètrics: que permeten mesurar les propietats dels objectes o fenòmens.

Lleis, són els enunciats bàsics del coneixement científic que es caracteritzen per:

• Usar de forma precisa els conceptes que prèviament han estat definits.
• Són universals donat que expressen regularitats en els fenòmens.

Teories, són teories científiques que expliquen un àmbit de la realitat.

Les explicacions científiques

Una explicació científica és una resposta comprensible i clarificadora sobre la causa d'un fenomen, les podem classificar en quatre classes:

• Explicació deductiva: Consisteix en derivar lògicament.
• Explicació probabilística: El que és fa quan no és possible arribar a la seguretat deductiva degut a la complexitat del fenomen que es vol estudiar.
• Explicació teleològica: Aquest tipus consisteix a interpretar les intencions amb que s'ha dut a terme una acció.
• Explicació genètica: Per explicar un fenomen, cal retrocedir fins l'origen o a la història del fet.

El mètode científic

La paraula mètode significa 'camí que es segueix', a partir d'aquest significat podem comprendre que un mètode és un procediment que permet assolir certes finalitats.

Mètode deductiu

Consisteix a derivar una conclusió a partir de dades o principis generals.

Mètode inductiu

Consisteix a derivar una conclusió general a partir de dades particulars i concretes.

Mètode hipoteticodeductiu

Aquest mètode és una combinació dels dos mètodes anteriors.

Fases del mètode hipoteticodeductiu:

• Definició del problema: Es planteja un problema del que cal donar una explicació sobre la seva causa.
• Formulació d'hipòtesis o conjectures: Es proposa un possible explicació.
• Deducció de conseqüències: Es deriven les conseqüències que han de donar si la hipòtesis és vertadera.
• Contrastació de les hipòtesis: Comprovació experimental de les conseqüències de la hipòtesi.
• Refutació de les hipòtesis: En el cas que no es compleixin les conseqüències, caldrà fer-ne una hipòtesi nova.
• Confirmació de les hipòtesis: En cas que la hipòtesi sigui confirmada, la hipòtesi podrà ser acceptada.
• Obtenció de resultats: Un cop confirmada la hipòtesi es podrà formular en termes de llei o teoria científica.

Progrés i límits de la ciència

La creença en la ciència s'anomena cientisme, un cientisme pensa que la ciència és la culminació de la racionalitat humana. Dos dels més importants teòrics de la ciència, Popper i Kuhn, plantegen dues visions diferents sobre el valor i el progrés de la ciència:

Popper:

• Tota teoria científica és provisional i podrà ser falsada en el futur.
• La causa del progrés de la ciència està en la falsació que fa possible la renovació de teories i que les explicacions siguin cada cop més bones.

Thomas Kuhn:

• Kuhn critica el falsacionisme.
• A cada època domina un paradigma científic que és un sistema format per les teories, el mètode, la terminologia, etc.
• Cada paradigma presenta problemes sense resoldre i les teories tracten de resoldre'ls.

La gran diferència que trobem entre les postures de Popper i Kuhn és que per a Popper la ciència és continua, en canvi, per a Kuhn la ciència va avançant poc a poc.