Ara Pacis Augustae: Història, Art i Significat
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,38 KB
ARA PACIS AUGUSTAE
Fitxa tècnica
- Nom: Ara Pacis Augustae
- Autor: Desconegut
- Cronologia: Segle I aC
- Tipologia: Religiosa
- Materials: Marbre
- Estil: Romà imperial
- Tema: Commemoratiu
- Localització: Roma
Context històric
Ens trobem al segle I aC, l'època de l'Imperi Romà sota el mandat de l'emperador Octavi August.
Davant la necessitat de controlar tot el territori, sorgeix l'Imperi, basat en la figura de l'Emperador, que concentra tots els poders (civil, militar i religiós). A causa de l'extensió del territori, Roma es divideix en províncies controlades per governadors.
La Pax Romana (s. I-II dC) és una època d'expansió, prosperitat econòmica i desenvolupament cultural. Octavi August, primer emperador romà, promou la pacificació entre Hispània i Gàl·lia, annexionant aquests territoris. És un període amb pocs enfrontaments bèl·lics.
Una característica clau és la Romanització: la transmissió dels mateixos trets polítics, econòmics i socials a tots els territoris conquerits.
L'obra va ser encarregada pel Senat de Roma. Després de l'Imperi, va caure en desús i va quedar en estat ruïnós, sent reconstruïda durant el govern feixista italià. Actualment, l'altar està protegit per un edifici contemporani dissenyat per Richard Meier per evitar la contaminació.
Context cultural
Roma, situada al centre d'Itàlia, rep influències gregues i etrusques, sumant-hi la lògica i el pragmatisme d'un poble guerrer. L'art està al servei de la ideologia política i del poder. La societat estava jerarquitzada en:
- Patricis: Benestants.
- Plebeus: El poble.
- Esclaus.
Eren una societat politeista que va llatinitzar la mitologia grega. Retien culte als lars (divinitats protectores de la família) i a l'Emperador, considerat d'origen diví. L'autor de l'obra és desconegut.
Anàlisi formal: Estil
- Realista: Sentit narratiu i propagandístic.
- Detallisme: Perfecció tècnica i vivacitat.
- Perspectiva: Ús del baix, mig i alt relleu per donar profunditat.
- Composició: Varietat de formes, postures i ritme.
- Diferència amb Grècia: Intent de simular un espai i un fons, amb figures superposades que augmenten el dinamisme.
Anàlisi formal: Estructura
Planta quadrada amb dues entrades (est i oest). És un edifici obert, sense sostre, que conté un altar per a sacrificis.
Decoració
Exterior
Presenta dos nivells de relleus:
- Inferior: Decoració floral (fulles d'acant).
- Superior: Escenes figuratives històriques i mitològiques.
Els nivells estan separats per una sanefa geomètrica i pilastres d'ordre corinti.
Interior
Decoració més senzilla:
- Inferior: Franges verticals que imiten el parament d'una paret.
- Superior: Cranis de bou (bucranis) amb garlandes de flors i fruites.
Originalment, l'obra estava policromada.
Anàlisi conceptual
Funció
Religiosa (sacrificis) i commemorativa de la Pax Romana i de l'emperador August.
Significat
- Façanes est i oest: Escenes mitològiques sobre els orígens de Roma.
- Façanes nord i sud: Escenes històriques (processó de l'emperador, família reial i sacerdots).
Models i influències
- Models: Altar de Pèrgam i el Fris de les Panatenees.
- Influències posteriors: Relleus del Renaixement (Ghiberti, Portes del Baptisteri de Florència).
- Altres obres: Arcs de triomf i columnes commemoratives.