Paisatge marítim a primera hora del dia: anàlisi de l'obra de Monet

Anàlisi

L’autor presenta un paisatge marítim, portuari en les primeres obres del dia amb un Sol que fa poc que ha sortit de l’horitzó i una predominança clara de colors blaus, vers i grisos. Unes dues terceres parts de l’obra corresponen al mar i la tercera part superior vindria definida per un cel entre liles i taronges; i la línia de l’horitzó marcada per les grues, fabriques, vaixells del port. En l’obra contrasta molt les línies horitzontals del cel i del mar amb unes ones marcades mitjançant pinzellades pastoses i elements verticals com ara les xemeneies del port o la estela que crea la llum del Sol sobre l’aigua. Tot el paisatge proporciona una sensació de quietud, calma, una calma que només estaria trencada per dues barques de color fosc que entren o s’allunyen del port. També és molt interessant el contrast intens molt accentuat entre els blaus i grisos de l’aigua i el port i el taronja del Sol i el seu reflex a l’aigua. L’autor a buscat color oposats, d’aquesta manera crea una vibració que crea un dinamisme més gran a l’obra. Monet soluciona l’obra a base de pinzellades juxtaposades i empastades. A la zona del cel, la pinzellada és més diluïda i es creen taques més àmplies de color, al mateix temps, intenta captar la llum indefinida de per la boira de Paris que difumina les construccions.

Interpretació

La primera idea és que l’autor intenta representar el port de la seva ciutat natal «Le hauvre» a primera hora de la matinada. Era una escena que ell coneixia bé i que volia captar posant especial atenció en la llum i en la quietud del moment. Representa el port gairebé desert mentre que en poques hora s’omplirà d’activitat i el seu aspecte serà totalment diferent. Aquesta vista va ser representada pel pintor diverses vegades en hores i situacions climàtiques diverses, en aquest sentit podem dir que la seva funció és la de pur exercici pictòric que després es posa a la venda. Aquesta obra va ser presentada al 1872 en una exposició de certs artistes que compartien el mateix estil que Monet. Un crític d’art, Louis Leroy, va dir de forma depreciativa que aquelles obres d’art estaven inacabades i que eren simples impressions, la frase va tenir èxit i va acabant donant nom al corrent artístic. L’impressionisme va tenir clientela bastant aviat, aquesta clientela era sobretot l’alta burgesia que volia col·leccionar obres d’art amb intenció decorativa i que l’ agradaven aquestes obres perquè no tenien cap contingut crític. Els temes artístics eren sempre paisatges, retrats, natures mortes.

Conclusions

Monet va ser el pintor me representatiu del corrent impressionista, va treballar tota la seva vida en aquest corrent i va ser molt influent, tant a la seva època com a posterior. Ell mateix reconeixia moltes influències anteriors que estaven molt interessat amb el comportament de la llum.