Els Paisatges Agraris d'Espanya: Mediterrani i Muntanya

Els paisatges agraris d'Espanya

El paisatge agrari mediterrani

Ocupen les terres del litoral i del prelitoral mediterrani, les zones de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir, que en reben la influència marina, i les illes Balears. La majoria són llocs de relleu accidentat, però hi ha planes litorals i valls sedimentàries amb sòls fèrtils.

El clima es caracteritza per les precipitacions escasses. La sequera s’aguditza durant l’estiu, quan les temperatures són més altes. Aquestes condicions climàtiques justifiquen la pràctica d’una agricultura de secà, on els conreus principals són els cereals, la vinya i les oliveres, que formen la trilogia mediterrània.

En aquelles zones on les temperatures són més suaus i els sòls fèrtils s’hi practica l’agricultura de regadiu. Els conreus principals són:

• Les hortalisses primerenques
• Els cítrics
• Els fruits tropicals

L’estructura agrària es caracteritza per explotacions de grandària mitjana, tot i que a Andalusia hi predominen els latifundis. A les planes litorals, les explotacions són de petites dimensions i conreades de manera intensiva.

El paisatge agrari de muntanya

Els paisatges agraris de muntanya se situen en altituds altes i mitjanes. Són zones de relleu costerut on el clima és fred, amb precipitacions.

Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l’esgraonament dels usos del sòl segons l’altitud i la insolació. A les muntanyes del nord de la Península, els paisatges són semblants al model alpí, amb terres de pastura, hortes i conreus al fons de les valls, boscos als vessants i prats d’altura. A les muntanyes del sud peninsular, els conreus s’esgraonen fins a 1.500 i 2.000 metres a la part solana. Els vessants baixos estan treballats en bancals, avui molt abandonats per la dificultat d’utilitzar-hi maquinària.

L’explotació forestal es basa en l’aprofitament dels faigs i dels castanyers. Són espècies de creixement lent; per això s’ha estès la repoblació de pins i d’eucaliptes. La ramaderia és bovina i ovina.

L’estructura agrària és de petites propietats d’àrees conreades en valls i al peu de les muntanyes, mentre que moltes superfícies forestals continuen sent de propietat municipal o mancomunada entre uns quants municipis.

El poblament és escàs i es concentra en petits nuclis de les valls, que també articulen les comunicacions.