Paraula llana

ÈPICA: Homer I VIRGILI

L’èpica és el primer gènere documentat en la Literatura clàssica. Es considera un text narratiu ja que narra les aventures D’herois del passat a Grècia. A Roma els poemes èpics també s’encarreguen de Fets històrics més propers quan aquests son destacables per alguna Raó. Els dos Poetes més importants de l’èpica romana a l’època arcaica van ser Nevi i Enni.

Nevi va escriure Bellum Poenicum (guerres púniques) i Annals (hexàmetres) i Enni va escriure poemes que narraven Fets històrics i mantenien una part mítica per explicar l’origen del poble Romà. Tot i això, Virgili els va Superar i va ser l’autor de referencia de l’èpica clàssica romana.

Els poemes homèrics van sorgir al 1250 aC. Tenien Tradició oral i narraven histories del cicle troià. Eren cantats pels aedes amb Un instrument de corda i més endavant, van passar a ser recitats pels rapsodes. Finalment, els poemes de la Ilíada y de l’Odissea es van fixar per escrit. Existia L’anomenada “Qüestió homèrica” en la que es posava en dubte l’existència d’un Poeta que hagués composat els dos poemes o si no hi havia cap autor concret, Sinó que ha estat el resultat d’una transmissió del material tradicional. Els Dos poemes tenen moltes característiques pròpies de la oralitat.

Ilíada: La Ilíada es un poema de 24 cants atribuïda a Homer. S’hi relaten els 50 dies en què Aquil·les (bàndol Grec) decideix abandonar el combat enfadat per l’ofensa d’Agamèmnon. És un Poema de guerra total en el que es narra l’enfrontament entre aqueus i troians, Però també entre aqueus. S’acaba amb la mort i els funerals d’Hèctor (principal Hereu Troià). Aquesta obra comença amb un acusatiu singular. Nostós (grec): Retorn. D’aquesta paraula també prové nostàlgia. Parla de la còlera.

FIGURES RETÓRIQUES Ilíada                                                    Encavalcament: una frase continua més Enllà d’un vers. 

Anàfora: repetició de paraules en El mateix lloc.

Anàstrofe: canvi de l’ordre natural De les paraules d’una frase.

Paral·lelisme: “hivern” -> físic, de Les persones, del món.

Hipèrbaton: dues paraules que Normalment van juntes. Es troben separades en el text.

Políptot: quan una mateixa paraula Es repeteix en diferents casos (amigo de sus amigos) 

Interrogació Retòrica.

Al·literació: repetició d’una consonant En un vers.

Epítets: cada heroi té un epítet Posat a un lloc del vers concret.