Els Pronoms, el Conte i Ausiàs March: Guia de Llengua

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,52 KB

T:3 Els pronoms: definició i classificació

Els pronoms són paraules que poden substituir un sintagma nominal i fer, per tant, les mateixes funcions. Poden ser tònics (o forts) i àtons (o febles).

  • 1a persona: jo, mi, nos (singular) / nosaltres (plural)
  • 2a persona: tu, vós, vostè (singular) / vosaltres, vostès (plural)
  • 3a persona: ell, ella (singular) / ells, elles (plural)
  • Reflexiu: si

T:4 El conte: característiques i estructura

Característiques del conte

Un conte és una narració breu d'una sèrie de fets imaginats:

  • L'argument sol ser senzill.
  • Té pocs personatges.
  • Es descriu només el que és fonamental.
  • La seua finalitat és entretenir, divertir i aconsellar.

Estructura del conte

El conte sol tenir cinc parts:

  1. Situació inicial: Presentació de la situació de partida.
  2. Plantejament d'un conflicte: Aparició d'un fet nou que desencadena l'acció.
  3. Desenvolupament de l'acció: S'hi presenten totes les accions.
  4. Desenllaç de l'acció: Resultat de les accions precedents.
  5. Situació final: Nova situació estable, diferent a la situació inicial.

Classes de preposicions

Dins de la gramàtica, trobem diferents tipus de preposicions:

  • Febles: a, amb, de, en, per, per a.
  • Fortes: cap a, contra, davall, des de, entre, fins a, malgrat, segons, sense, sobre, sota, ultra, vora.
  • Locucions preposicionals: a causa de, a desgrat de, a excepció de, a favor de, a força de, a través de, abans de, al cap de, al costat de, al llarg de, d'acord amb, arran de, en contra de, en compte de, enfront de, enmig de, fora de, per mitjà de, per culpa de, per tal de...

Ausiàs March: vida i obra

Vida de l'autor

Fill del poeta Pere March i de Leonor Ripoll, tenia una germana sordomuda. De jove participà al costat del rei Alfons V el Magnànim en diverses expedicions guerreres. Va heretar el senyoriu de Beniarjó i va ser falconer major del rei. Es casà primer amb Isabel Martorell i després amb Joana Escorna. La seua obra constitueix un tractat completíssim sobre l'amor i les seues implicacions morals. Passà els seus darrers anys a València, on va gaudir d'un gran prestigi com a poeta. Va morir el 3 de març de 1459.

Obra literària

En els seus poemes deixa ben palesa la seua voluntat de trencar amb la llengua i l'estil utilitzats pels trobadors. En total, la seua obra consta de 128 poemes dividits en tres grans grups:

  • Cants d'amor: El poeta ens presenta una dona de carn i ossos, amb defectes i virtuts, molt allunyada de l'estereotip de l'amor cortès.
  • Cants de mort: Són sis composicions dedicades a plànyer la mort de la seua segona esposa.
  • Cant espiritual: És un llarg poema adreçat a Déu on es planteja el futur després de la mort.