Els parells de tensió ontològica en la realitat social

L'existència de l'autèntica realitat de les coses, així com les possibilitats del seu estudi o reproducció pel coneixement humà, ha estat objecte de disquisicions filosòfiques des de sempre. No ens n'ocuparem en aquesta assignatura, ja que, més que la realitat de les coses, ens interessen les formes en les quals es manifesta la realitat social. Aquestes formes manifestes de la realitat són els parells dialèctics o de conceptualització ontològica, també anomenats parells de tensió ontològica o premisses ontologicoduals.

Principals parells de tensió ontològica

Els principals parells de tensió ontològica són els següents:

• El primer parell és el d'universalitat davant particularitat.
• El segon és el de l'estructura (allò que roman més o menys inalterable), oposat a la conjuntura (l'acció o els contextos particulars).
• El tercer parell dialèctic, en realitat contingut en l'anterior, és la teleologia (doctrina de les causes finals, que comporta que el resultat serà el mateix per molt que les intencions dels actors siguin unes altres) enfront de la intencionalitat (els resultats depenen de la voluntat o les finalitats dels subjectes que duen a terme els actes).
• El quart d'aquests parells és la diacronia (succeir o passar alguna cosa l'una darrere de l'altra, també anomenada historicitat; és a dir, com es va configurar alguna cosa de manera genètica o evolutiva) enfront de la sincronia (coses que passen al mateix temps; és a dir, perspectives comparades).
• El cinquè parell té a veure directament amb les maneres d'existència de la realitat: la realitat objectiva enfront de la realitat subjectiva.

La complexitat de la realitat subjectiva

Què és l'existència objectiva? I la subjectiva? No hi ha cap tema plantejat per qualsevol ciència que pugui escapar a aquesta qüestió. Això és especialment punyent en les ciències socials, on totes les qüestions que es plantegen, en primer lloc, no poden desfer-se de consideracions sobre la realitat objectiva i la subjectiva. En segon lloc, en moltes ocasions en aquestes disciplines, el que és significatiu és precisament la representació subjectiva o la correspondència a més d'un subjecte (intersubjectivitat). Això últim suposa que, quan la perspectiva de la ciència social és la pròpia de l'anomenat constructivisme radical, la realitat queda desplaçada conscientment (hiperrealitat).