Pariatges d'Andorra i Consell de la Terra: Història i Evolució

Els Pariatges d'Andorra (1278 i 1288)

Els pariatges sorgeixen d'un conflicte feudal entre el Bisbat d'Urgell i el Comtat de Foix. Eren convenis entre una senyoria laica i una d'eclesiàstica.

El primer pariatge d'Andorra es va signar el 8 de setembre de 1278 a Lleida, entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix. El papa Martí IV també el va ratificar quatre anys després, el 1282. Els acords feudals principals van ser:

• Sobirania compartida entre el bisbe i el comte de Foix.
• Pagament de la quèstia: els anys parells a Foix (quantitat indeterminada) i els anys imparells al bisbe (import fix de 4000 sous).
• El bisbe i el comte designen un veguer com a representant davant dels andorrans.
• Servei militar.

Poc després de signar-se el primer pariatge, el comte de Foix va decidir edificar un castell per controlar els seus vassalls andorrans sense el consentiment del bisbe, generant un nou conflicte.

El segon pariatge, signat el 6 de desembre de 1288, prohibia al comte de Foix construir castells sense el consentiment del bisbe, i viceversa. L'últim article establia la necessitat d'un notari designat en comú pel bisbe i el comte, i que tots els documents públics redactats per ell havien de portar el nom i l'autoritat de tots dos.

El Consell de la Terra: Orígens i Competències

El Consell de la Terra era un consell amb autonomia per negociar aspectes interns d'Andorra. Estava format per dos o tres representants de cada parròquia, elegits anualment. Aquest consell no podia actuar en contra dels coprínceps, i els seus membres havien de jurar el càrrec davant dels seus oficials. El 1466, el Consell de la Terra va legislar per primera vegada.

Les seves competències eren:

• Polítiques:
  • Participació en l'elecció dels càrrecs de justícia.
  • Arbitratge en conflictes de terres entre parròquies i particulars.
• Econòmiques:
  • Regulació del preu i la qualitat dels productes de primera necessitat.
  • Control de pesos i mesures.
• Socials:
  • Regulació de la caça i la pesca.
  • Vigilància i manteniment dels camins.
  • Control d'hostals i tavernes.

Privilegis i Canvis Posteriors

El 1767, el rei de França va concedir el privilegi de comprar anualment productes a França sense pagar tributs. El 1793, el prefecte de l'Arieja es va negar a cobrar la quèstia als andorrans, trencant l'equilibri de poder del bisbe i posant en perill els privilegis andorrans.