Parlament del lúcid conseller

Salvador Espriu (1913-85), Malaltia, mort present, G civil frustrant. Dret, historia antiga I filologia clàssica Egiptologia. Perfeccionista (rigor lingüístic, austeritat, nitidesa, carregat, Suggereix, ironia, símbol), irònic, divertit, ritualista. Formació anys ’30: Trets noucentistes (personatges titelles, sense voluntat, x Convencions/representen models persones), anticipació existencialisme, classicista, Grups teatre independent + infl mitologia Realisme històric. Moderat Centralista, pacifista, catalanista.

2 versions (1939-55 + heroica // 63-69 apareix dones lamentant-se, Lúcid. Resta heroïcitat, acte no te conseq x Forta repressió, poble indiferent). Espriu tracta com un referent universal, x adaptar-lo Al moment històric esp, reflexionar conflicte tràgic, denunciar injustícies guerra A partir mite, donar testimoni, epopeia, a la societat dels fets i dolor poble X no oblidar-los. Teatre + fàcil i + públic. Vol explicar les raons x les q els Personatges actuen així i x els q ha passat conflicte, dona un missatge ideològic Amb una doble lectura mítica/històrica x buscar alternativa a la guerra. / Sòfocles, Èsquil, Brecht, Anouilh, Esther i Fedra.

TRAgedia: Origen grec ditirambe (poema líric x un cor i corifeu), acció dramàtica, Acabada, honrada, refinada, x fer reflexionar al públic, mostrar realitat q Jutjarà, sobre el govern moment o vs destí etc. Carrega ideològica, vol actuar Vs moral del públic, reflexió moral, sentiments, emocions, Purificació, identificació. 3 parts. Final tràgic.

TEMES: Pietat i perdo (Antígona-creont, Polinicies-eteocles violència castic repressió censura...) / Dissolució del destí I responsabilitat (Eumolp, escèptic, mort civil x no poder actuar i acceptar Lleis i morir. No argument del destí propi tragèdia sinó fets passen x accions Pers) / Injustícia i judici final (Antígona vs creont, ella vol Pau digne amb reconciliació I benestar poble/una Reconciliació de les forces oposades. ).

Lúcid: Adreçat amic (lector, públic), conseller  Creont q descriu el seu personatge des de una visió critica, alter ego Espriu + pensament eumolp. Rebel·lia inútil xq repressió es molt forta, critica indiferència Envers crueltats i el trasbals envers lo estípit, canvi perspectiva ideològica, Ningú es culpable, irònic, reflexions modernes, incorporat 2a versió, dona a l’obra Una visió critica, distant, q mostra la inutilitat d l’acte de Antígona, resta heroïcitat, Es un sacrifici. Futur mediocre... Corifeu/// Antígona: Protagonista, Elevada moralitat i noblesa, busca redempció llinatge, reconciliació germans, Empesa x llei sang, antics preceptes, acompanyada x eumolp. Rebel, pietat Envers morts, heroïna tràgica, ceguesa pare, únic destí mort, inculpada x crim D enterrar cos germà Polinices prohibit x Creont, traeix Tebes, vol la Pau a la Ciutat. Mort lenta cova, d gana, recordant lo viscut dspres afrontar destí i Acceptar mort, i desitjar lo millor per el poble. // Creont: Conseller oncle de eteocles. 7 portes soldats. Tirà Partidari eteocles, Dictatorial , malvat, egoista, vol lluita germans x poder, manipula, hipòcrita, Recelós, Franco, obes, mirada glaçadora serp, no pietat, vell, ambiciós, astut, Persegueix i castiga vençuts etc. En contra de Déu, es mes just acontentar Fidels tebes i Eteocles. Franco.

Proleg, Astimedusa (dida Esperança, positivisme envers guerra), Euriganeia (vella pessimista,, Futur dolent, fatalitat), Eumolp (esclau marginat, graciós, Grotesc, bufo, anuncia funció creont, no d’acord societat, negatiu, suport a Antígona, noblesa esperit, cansat dura realitat rebel·la i seguirà heroïna cap A la mort), Tiresies (endeví cec, obeeix creont x diners), Consellers (4, un en contra creont x fam), Veus (vers, 2 parts victòria i derrota, dolor poble, lament dones, mares, cor tragedia), Polinicies (decideix combatre x poder q li han tret, Conflicte), Eteocles