Eren partidaris de les polítiques lliurecanvistes

REVOLUCIÓ LIBERAL: 1808-1874. S XIX inicia amb regim absolutista - acaba amb regim liberal. 3 guerres civils (guerres carlines)

4 fases: GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) REGNAT Ferran VII (1808-1833) REGNAT Isabel II (1833-1868) SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874) .

Carles IV 1788-1808. Lluís XVI decapitat a FR - Carles IV (monarquies europees) declaran la guerra a FR. - GUERRA GRAN (1793.1795) CAT. Exèrcit Manuel GODOY derrotat. 1795 Pau DE BASILEA. 13 anys acords FR-ESP.

1 acord- TRACTAT DE FONTAINEBLEAU (1807) signat x GODOY I NAPOLEÓ. Van entrar pels Pirineus. Volia JOSEP Bonaparte rei. CORT 1808 MORÍ A ARANJUEZ, impulsat pel príncep FERRAN, va aconseguir el tron. NAP va citar Carles IV i Ferran VII a Baiona i els forçà a abdicar. JOSEP Bonaparte (afrancesats) 1808-1813.

2 Maig 1808- Aixecament popular a Madrid. Es van crear les Juntes. Una part de l'exèrcit es va enfrontar a las tropes franceses. GUERRA DEL FRANCÉS (1808-1814). 1814 any derrota Imperi Napoleònic a EUR.

JUNTA SUPREMA CENTRAL GOVERNATIVA DEL REGNE - 13 juntes- consideraven Ferran VII rei legítim.

POBLE- Josep I (afrancesats) Junta Central (resistents: liberals ideari rev fran. O absolutistes). 1810 CORTS GENERALS  a Cadis. 184 diputats.

19 MARÇ 1812- 1a CONSTITUCIÓ DEMOCRÀTICA de la Història d'ESP. (declaración drets humans, llibertats polítiques, dret vot +25,divisió de poders, règim polític-monarquia parlamentaria). Es van suprimir les jurisdicción feudals.

1814 Ferran VII tornà a ESP. 69 diputats absolutistas van lliurar-li el MANIFEST DELS PERSES (demanaven restauració de la monarquia absoluta i l'abolició de la constitució.

1814.1819- aixecaments armats per sectors militars partidaris de la constitució de 1812 (fracasen) - 1820- Cop d'Estat de RAFAEL RIEGO, proclama CONSTITUCIÓ 1812.

TRIENNI LIBERAL (1820-1823) FRANÇA + Àustria + sectors absolutistes - SEGONA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA. Fins la mort del rei 1833. Es van executar molts liberals (Rafael riego) o van exiliar,