Les tres parts de l'ànima i la teoria de la reminiscència en Plató

Les tres parts de l’ànima i les seves virtuts

Plató distingeix entre tres parts de l’ànima amb les seves corresponents virtuts. La racional seria la més important de les tres, i representaria la racionalitat humana. La seva virtut és la prudència, la capacitat de saber què és el correcte que ens dóna la possibilitat d’actuar correctament, és a dir, guiats per la raó. La irascible representa el conjunt de passions i sentiments nobles, els no directament relacionats amb les necessitats i desitjos físics, i més bons de controlar per part de la raó. La virtut corresponent seria la valentia, la voluntat, l’ànim de dur a terme el que és correcte i un s’ha proposat aconseguir. Finalment, tenim la part concupiscible, la més problemàtica de les tres parts pel que fa a la tornada al món de les Idees, ja que representa els desitjos més irracionals i més relacionats amb el cos i les seves necessitats. La seva virtut hauria de ser la temprança o mesura, la capacitat de donar satisfacció a aquestes necessitats, però de manera controlada, racional, sense deixar-se dominar per elles.

La teoria de la reminiscència: explicació del procés del coneixement

L’ànima humana és immortal, ja existeix abans de la seva unió per primera vegada amb un cos humà, i es troba a la realitat a la qual pertany, el món de les Idees, podent-la conèixer sense cap tipus d’impediment. Però quan l’ànima s’uneix al cos, el canvi radical de la seva situació, de trobar-se lliure a la realitat a la qual pertany a estar presonera del cos en una realitat totalment diferent, l’empírica, fa que oblidi tot el que coneixia, és a dir, que pateixi una amnèsia radical. L’objectiu de l’ànima, mentre es troba en el món empíric ha de ser superar aquesta amnèsia, Pot començar a recordar ja que els mateixos objectes empírics són còpies imperfectes de les Idees que ha oblidat, però només recordarà totalment si passa per un llarg procés d’educació, la fase final del qual és la dialèctica. Si aconsegueix completar aquest procés d’educació l’ànima podrà dur una existència justa i, en morir el cos, tornarà al món de les Idees; si el cos al qual està unida mor i no s’ha finalitzat el procés, l’ànima s’haurà de reencarnar novament, i la seva nova existència en el món empíric serà millor o pitjor per completar la seva educació depenent dels seus esforços en les seves encarnacions prèvies.