Parts de l'obra l'església militant de timoneda

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,67 KB

4. Teatre i prosa renaixentista.

Teatre: Durant El virregnat de Germana de Foix, en la primera meitat del Segle XVI, València Es va convertir en un actiu centre teatral. Joan Ferrandis d’Herédia i Lluís de Mila van escriure dues obres, La Vesita (1524)) i El cortesano (1535) Respectivament, que representen una mena de teatre cortesa destinat a recrear La vida de la cort. Son obres nilingues, en que apareixen parlaments en València i castella, per a donar mes sensació de Realisme.

Al Llarg de la segona meitat del Segle XVI, destaca l’aportació de Joan Timoneda Que va escriure teatre religiós destinat a promoure els valors de la Contrareforma amb obres com L’església militant i El Castell d’Emaús.

Al Final del segle es produeixen dos fets que contribueixen a l’exit del teatre en Castella a València. D’una banda, la presencia de Lope de Vega, que hi va pasar Uns anys desterrat i hi va escriure algunes de les seues obres; de laltra, L’activitat d’una serie de dramaturgs, com ara Guillem de Castro o Gaspar Aguilar, que reprodueixen els models teatrals de Lope en castella. Val a dir Que aquests dos autors van participar, al costat d’altres intel·lectuals D’origen noble, en l’Academia dels Nocturns una mena de tertúlia poetica Promoguda a València per Bernat Catala de Valeriola.

Prosa: L’interes renaixentista per l’antiguitat porta molts intel·lectuals a Reconstruir la historia des delsromans fins al seu temps. Entre aquestes obres Historiografiques:

Pere Antoní Beuter: Va escriure un tractat d’historia del Regne de València publicat En dues parts. La primera, en València, arriba fins a la conquista de Jaume I; La segona, es publica directament en castella.     

          Cristofor Despuig: Va escriure Los col·loquis de la insigne cuitat de Tortosa, pero no es Va publicar aleshores per por de la Inquisició, ja que en l’obra hi havia una Certa afinitat amb les idees d’Erasme, que es consideraven favorables a la Reforma. En els col·loquis preñen part dos cavallers tortosins, Fabio i Lucio, Que expliquen la historia de la cuitat a don Pedró, un cavaller Valença acabat D’arribar.

Entradas relacionadas: