Patologia del Sistema Urinari i Genital Masculí: Ronyó, Vies Urinàries, Pròstata i Testicle

Ronyó: Funcions i Components

Funcions Essencials del Ronyó

El ronyó regula la pressió arterial, la producció de glòbuls vermells, l'equilibri d'aigua i sals, i l'equilibri àcid-base.

Components Anatòmics del Ronyó

• Nefrona
• Túbuls renals
• Arterioles
• Glomèrul renal
• Càpsula de Bowman

Carcinoma de Cèl·lules Renals

El carcinoma de cèl·lules renals es pot manifestar amb hematúria i dolor abdominal.

Subtipus de Carcinoma de Cèl·lules Renals

• Carcinoma de cèl·lules clares: Presenta cèl·lules clares i granulars, sovint amb hemorràgia i necrosi.
• Carcinoma papil·lar de cèl·lules renals: Pot ser bilateral i presenta un fons brut amb microcalcificacions (MCR).
• Carcinoma de cèl·lules renals cromòfob: Requereix diagnòstic diferencial amb altres tumors malignes.
• Carcinoma de cèl·lules urotelials: Inclou l'adenocarcinoma i el carcinoma epidermoide, sovint amb hematúria.

Patologia Renal No Neoplàsica

En patologies no neoplàsiques, generalment no es realitza PAAF (Punció Aspiració amb Agulla Fina), només en casos de pielonefritis xantogranulomatosa i necrosi per còlic nefrític. S'inclouen també els quists simples o congènits.

Tumors Renals Benignes

• Angiomiolipoma: Compost per teixit adipós, macròfags i PMN (polimorfonuclears). Pot créixer ràpidament i requerir extirpació, o créixer lentament.
• Mesènquima: Conté múscul llis, teixit adipós i vasos sanguinis. Requereix diagnòstic diferencial amb carcinoma renal.
• Oncocitoma: Generalment encapsulat i pot presentar clara atípia en la citologia.

Histologia de les Vies Urinàries

Capes de la Paret de les Vies Urinàries

L'uroteli està estratificat en tres capes epitelials, i les cèl·lules de la capa superior són cèl·lules en paraigua.

• Làmina pròpia: Teixit conjuntiu.
• Capa muscular: Presenta una capa interna i una externa (a la uretra).

Capes Musculars de la Bufeta

1. Longitudinal interna
2. Circular mitjana
3. Longitudinal externa

Uretra Femenina

• Epitel·li: Escamós.
• Capa muscular: Llisa (bufeta i uretra).
• Esfínter: Múscul estriat.

Uretra Masculina

• Uretra prostàtica: S'estén des de la bufeta fins a la pròstata.
• Uretra membranosa: Situada entre la uretra i la pròstata.
• Uretra esponjosa: S'estén des de la uretra fins a la part més distal.

Tipus de Mostres per a Anàlisi

Les mostres poden obtenir-se per micció espontània, sonda, raspat, o mitjançant cistectomia, entre d'altres.

Citopatologia No Tumoral

Agents Causants d'Alteracions

Es poden observar canvis degeneratius per inflamació a l'uroteli, causats per diversos agents:

• Bacteris: Escherichia coli
• Fongs: Candida albicans
• Virus: Herpes simple
• Paràsits: Schistosoma haematobium
• Protozous: Trichomonas

També produeixen alteracions les quimioteràpies i les radioteràpies.

Patologia Renal: Anàlisi de Sediments

Es poden observar canvis en els hematies i en els cilindres:

• Cilindres Granulosos: Indiquen afectació a les nefrones.
• Cilindres Hemàtics: Sugereixen patologia glomerular.
• Cilindres Cel·lulars: Relacionats amb afectació tubulointersticial.

Metaplàsia en Vies Urinàries

Tipus de Metaplàsia

• Metaplàsia Escamosa: Caracteritzada per cèl·lules escamoses, paraqueratosi i risc de carcinoma escamós.
• Metaplàsia Glandular: Pot estar associada a adenocarcinoma de bufeta, metàstasis d'adenocarcinoma o cèl·lules procedents d'un adenocarcinoma renal.

Tumors de les Vies Urinàries

Entre els tumors benignes, destaca el papil·loma.

Tumors Malignes de Vies Urinàries

Els tumors malignes poden ser de baix o alt grau, infiltrants o no infiltrants, i inclouen l'adenocarcinoma i el carcinoma epidermoide.

Pròstata

La pròstata està composta per glàndules tuboalveolars, fibres musculars llises i epiteli glandular.

Hiperplàsia Nodular de la Pròstata

Es caracteritza per un augment de grandària i l'aparició de més nòduls, amb augment de la freqüència miccional. Presenta components estromal i glandular, amb un fons net.

Carcinoma de Pròstata

Els factors de risc inclouen la dieta i l'estat de castració. Pot ser asimptomàtic o presentar metàstasis. Macroscòpicament, s'observen nòduls durs i irregulars de color groc i blanc. Histològicament, són adenocarcinomes. Els graus es diferencien segons l'atípia del nucli i la seva arquitectura.

Testicle

Funcions i Estructura del Testicle

Els testicles produeixen andrògens, i en ells s'emmagatzema i madura l'esperma. Estan recoberts per teixit conjuntiu lax i formats per lòbuls on es troben els túbuls seminífers.

Citopatologia No Tumoral: Orquitis

En l'orquitis, s'observen cèl·lules de Sertoli i espermatogònies en les formes agudes, mentre que en les cròniques hi ha PMN, macròfags, limfòcits i cèl·lules plasmàtiques. També existeixen les formes granulomatoses.

Lesions Quístiques Testiculars

• Hidrocele: Acumulació de líquid a l'escrot.
• Hematocele: Acumulació de sang a l'escrot.
• Espermatocele: Quists del conducte epididimari.

Tumors Germinals Testiculars

• Seminoma: El més comú, amb presència de limfòcits, cèl·lules plasmàtiques i granulomes.
• Carcinoma Embrionari: Presenta cèl·lules aïllades amb nuclis grans, i un fons hemorràgic i necròtic.
• Tumor del Sac Vitel·lí: Similar al carcinoma embrionari, amb una massa tova, gelatinosa i amb quists.
• Teratoma: Aparentment són quists, amb teixit muscular i cartílag.
• Coriocarcinoma: Molt agressiu, amb gran hemorràgia i necrosi.

Altres Tumors Testiculars

• Tumor de cèl·lules de Leydig: Són tumoracions benignes.