Pavelló Alemany de Mies van der Rohe: Història i Anàlisi

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,37 KB

Pavelló Alemany - 1929 (Mies van der Rohe)

Localització: Barcelona

Context històric

L'any 1929, Barcelona va acollir l'Exposició Universal, on el Pavelló Alemany va representar la nació germànica. En aquella època, Espanya vivia sota la dictadura de Primo de Rivera, anys previs a la Segona República. A escala mundial, es va produir el Crac del 29, una crisi econòmica iniciada als EUA que va afectar Europa. Pel que fa a Alemanya, es trobava en el període d'entreguerres i volia projectar la imatge d'una nova Alemanya: transparent, perfecta i austera (l'Alemanya republicana).

Anàlisi formal

  • Materials: Marbre, ònix, vidre i acer inoxidable (materials industrials).
  • Estructura: Compta amb 8 pilars d'acer inoxidable. Els murs i envans existents no tenen funció de suport.

Espai exterior

Predomina la línia horitzontal. L'escala d'accés no condueix directament a la porta principal, sinó davant d'un estany. Hi ha un estany gran a la part davantera i un de més petit a la posterior, on s'ubica l'escultura femenina de bronze anomenada Demà. Destaca, per sobre de tot, l'horitzontalitat del conjunt.

Espai interior

No hi ha espais tancats; es tracta d'una planta lliure sense habitacions convencionals. Les sales d'exposició es defineixen per la fluïdesa de l'espai. El mobiliari, incloent-hi les famoses butaques Barcelona, va ser dissenyat expressament per a l'exposició pel mateix Mies van der Rohe.

Estil

L'edifici s'emmarca en el racionalisme de la Bauhaus, l'escola de disseny alemanya creada després de la Primera Guerra Mundial i posteriorment clausurada pel règim nazi. Les característiques principals d'aquest estil són:

  • Simplicitat de les formes.
  • Volums geomètrics simples.
  • Rebuig a la decoració supèrflua.
  • Austeritat i funcionalitat.

Funció i interpretació

Funció: Edifici civil. Va ser construït exclusivament com a seu d'Alemanya per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. En no tenir cap altra funció, va ser enderrocat en finalitzar l'esdeveniment. Posteriorment, es va decidir reconstruir-lo, ja que representava un contrast radical amb l'arquitectura catalana de l'època.