Pavelló Palemany i Museu Guggenheim: arquitectura moderna

Pavelló Palemany

Arquitectura tradicional adovellada en la qual els pilars d'acer prenen tot el protagonisme en la sustentació de l'edifici i deslliuren els murs de la seva funció de càrrega. D'aquesta manera els envans, murs i tancaments estan distribuïts amb criteris més estètics que constructius, pensant exclusivament en la composició arquitectònica de l'espai i poden combinar a gust el marbre i el vidre. Constitueixen els elements bàsics de suport vuit pilars cruciformes d'acer inoxidable, disposats en retícula a intervals regulars. Aquests vuit pilars suporten una coberta plana i horitzontal, avançada respecte de l'estructura inferior de manera que, per una banda, forma un ràfec de volada agosarada, mentre que, per l'altra, deixa al descobert un petit pati on hi ha un estany.

Elements decoratius

Un petit estany acull l'estàtua Dema, de Georg Kolbe, envoltada d'unes parets d'ònix on les vetes naturals de la pedra formen unes línies abstractes que contrasten amb el figurativisme de l'estàtua.

Espais interiors

Interiorment, el Pavelló es va concebre com una planta lliure en la qual els murs tenien la sola funció de delimitar l'espai, creant així un efecte de polivalència. Al fons, un petit estany acull l'estàtua Dema, de Georg Kolbe, envoltada d'unes parets d'ònix on les vetes naturals de la pedra formen unes línies abstractes que contrasten amb el figurativisme de l'estàtua. També a l'interior hi ha el mobiliari dissenyat pel mateix Van der Rohe per a l'ocasió; destaca la cadira Barcelona, que representà l'inici de la popularització del mobiliari fabricat amb tub metàl·lic.

Espais exteriors

L'edifici, que no té una façana pròpiament dita, s'aixeca damunt un podi rectangular de marbre travertí. L'accés es fa per una escala lateral de vuit graons, davant de la qual hi ha un estany rectangular que obliga a girar a la dreta per tal d'entrar a l'edifici.

Museu Guggenheim Gehry

Per a construir les sinuoses corbes de pedra, vidre i titani del museu Guggenheim pq eren complexos. Pareds de vidre estan realitzades i muntades en una estructura metàl·lica possible gràcies als avanços tecnològics. Els panells de titani que recobreixen part de l'edifici com si fossin escates de peix tenen un gruix d'un mig mil·límetre. D'entre les 19 galeries, la més espectacular és l'àrea principal d'exposició, en la qual malgrat fer 130 m de llarg i 30 d'ample, no hi ha cap columna estructural. La parcel·la en la qual està situat el museu es troba al nivell de la ria del Nervión, i per damunt seu creua un pont que és una de les principals entrades a la ciutat. El museu ocupa el centre d'un triangle imaginari format pel Museu de Belles Arts, la Universitat de Deusto i el Teatre Arriaga.

Característiques exteriors

Des de l'exterior, la característica més espectacular de l'edifici és el revestiment de titani de les seves 'flors metàl·liques', ideades per Gehry amb l'ajuda del programa CATIA. El conjunt articula i interconnecta dos tipus de mòduls: ortogonal, cobert de pedra calcària, i el corbat i sinuós, revestit de làmines de titani. L'irregular conjunt es converteix en un tot coherent gràcies al caràcter unificador de la sinuosa coberta, de línies escultòriques, que recorda a una flor metàl·lica, i els murs cortina de vidre que exerceixen de nexe d'unió dels mòduls. El vestíbul, amb una alçada de 50 metres, és l'eix central del museu: articula els tres nivells de sales d'exposició mitjançant passarel·les curvilínies que pugen per les parets interiors, ascensors amb panells que evoquen les escates dels peixos, i espectaculars torres d'escales. El museu es distribueix en 19 galeries. 10 es corresponen amb els mòduls ortogonals i mantenen un aspecte clàssic; les altres 9, completament irregulars, generen espais inferiors descomunals però funcionals. Els materials, a l'interior, també responen a la dualitat estructural: fusta per a les dependències i guix, cartró i ciment per a les irregulars.