Pedagogia de l'Activitat Física i l'Esport: Apunts

Conseqüències del Tradicionalisme

1. Naturalitzen la competició, l'individualisme i el model cos-màquina.
2. Racionalitat instrumental-tecnocràtica.
3. Separació entre acció i reflexió.
4. Diferències entre gèneres.
5. Sensació general de fracàs i ineptitud en relació a les seves capacitats motrius i corporals.
6. Fomenta que la identitat de cada subjecte es construeixi per comparació o oposició.
7. És més important el resultat motriu aconseguit.
8. Mestre generalista.
9. El ser i el fer són molt directius.

Per Educar

Cal integrar tres mecanismes: percepció, decisió i execució.

Pedagogia Esportiva

• Esport en edat escolar: Per formar i educar.
• Esport de temps lliure: Diversió i manteniment de la forma física.
• Esport de competició: Rendiment i confrontació esportiva.
• Esport per a grups especials.

Perspectives del Cos

Biomotriu: El Cos-Màquina

1. La tècnica és la demostració del model.
2. Ensenyança directiva.
3. Aprenentatge per imitació.
4. L'estratègia és la repetició.
5. L'èxit és la representació del model.
6. Enfocament quantitatiu.
7. Desenvolupament de les capacitats físiques bàsiques (QFB).
8. Utilitzat en l'esport convencional.

Expressiu: El Cos com a Sistema de Comunicació

1. Les formes expressives són espontànies, però després passen a ser codificades.
2. El procés de socialització i codificació ha quedat reservat a infants i dones.
3. El cos i el moviment són una construcció personal.
4. La dificultat amb la qual es troba el docent és que l'expressió corporal és un llenguatge oblidat i rebutjat encara.

Estils d'Ensenyament

1. Estils Tradicionals

Assignació de tasques: l'alumne explora i demostra, l'alumne decideix, les correccions de l'execució les fa el mestre passant pels diferents grups, major autonomia de l'alumne respecte al mestre i major responsabilitat.

2. Fonamenten la Individualització

Microensenyança: grups de 5 o 6 alumnes, el mestre explica la informació, els alumnes han de fer la classe a la resta de companys, introduir variants o comentaris crítics, i preparar una sessió.

3. Treball per Grups

Genera major interacció entre els membres d'un mateix grup i menys amb la resta. Caldria incorporar a tot el grup a l'inici de la sessió i a la tornada a la calma. Es fa una individualització per nivells d'aptitud, una avaluació inicial i un full de tasques per als diferents grups. Al professor li permet una major concentració en les tasques específiques a ensenyar.

Resolució de problemes: estimulen la creativitat de l'alumne, indicat per ensenyar esports col·lectius. El professor tan sols planteja el disseny del problema, l'alumne ha de trobar la solució per si mateix. El problema ha de ser significatiu i rellevant. El propòsit de resoldre problemes no és la repetició de respostes conegudes. Estructura: presentació del problema + fase d'actuació individual + reflexió + presa de decisions.