Pedagogia Crítica: Henry Giroux i Paulo Freire

Henry Giroux i la denúncia de les pràctiques ideològiques

Henry Giroux està compromès fonamentalment a denunciar les pràctiques ideològiques i socials que són un obstacle perquè totes les escoles garanteixin l'èxit i l'equitat dels estudiants, permetent-los assumir un rol actiu, crític i emprenedor en el seu propi procés d'aprenentatge.

Pràctiques escolars excloents

Històricament, s'han donat situacions d'exclusió, com el fet que els alumnes amb mobilitat reduïda no tinguessin dret a ser escolaritzats en centres ordinaris, havent d'anar obligatòriament a escoles especialitzades.

Segons Giroux, cal una consciència necessària perquè els educadors reconeguin que hi ha pràctiques que fan callar sistemàticament els estudiants i, alhora, treuen el poder real d'ensenyar als professors. Això passa perquè la cultura dominant a les escoles es caracteritza per ordenar i sistematitzar:

• El llenguatge: la manera com parlem, ens adrecem a les persones i ens relacionem.
• La relació social: la manera com interactuem entre nosaltres.
• Els models de raonament.
• Les experiències vitals.

Tot això no passa per casualitat, sinó que l'Estat hi té molts interessos. Segons Giroux, la pedagogia crítica ha de ser un projecte polític encaminat a aprofundir els valors del progrés democràtic.

Paulo Freire: L'educador per la transformació social

Paulo Freire va ser un intel·lectual brasiler que s'ha convertit en l'educador més citat del món en l'actualitat. Destaca pel seu desenvolupament teòric lligat al compromís social i ètic per la transformació. Les seves obres més conegudes són: Pedagogia de l'oprimit, El crit mans, A l'ombra d'aquest arbre i Pedagogia de la indignació.

Freire considerava que l'educació és el principal element de canvi social i de les estructures, així com un instrument de lluita per la llibertat dels oprimits. La seva pedagogia representava una esperança de vida per als éssers humans.

Conceptes clau de l'obra de Freire

• Transformació social: Les persones són éssers de transformació, no d'adaptació.
• Educació com a pràctica de la llibertat: Lluita contra la concepció bancària de l'educació (on el mestre parla i l'alumne acumula conceptes sense diàleg).
• Teoria de l'acció dialògica: Aposta per una educació alliberadora.
• Conscienciació: Possibilitat de canvi de la situació.
• Agència humana: Capacitat d'actuar sobre el món.
• Amor i esperança: Eixos fonamentals de la seva proposta pedagògica.