La Pedagogia de Paulo Freire: Educació i Consciència

L'Educació Dialògica i la Consciència Crítica

També es necessita una educació dialògica i que les classes oprimides passin a un estat de consciència crítica. Freire també va contra la societat globalitzadora; diu que la globalització va passar com un huracà per Amèrica Llatina de la mà de la privatització de les empreses nacionals. Per això augmenta la bretxa entre els més rics i els més pobres; per això Freire diu que la finalitat de l’educació no és influïda ni dominada pels requisits del mercat i el sistema educatiu s’ha d’encarregar de fer la primera selecció entre els competitius en la nova economia i l’exèrcit.

El Mètode d'Alfabetització de Paulo Freire

La pràctica del seu pensament pedagògic dóna lloc a la creació del Mètode d’Alfabetització per a persones adultes. El mètode va anar més enllà de l’aprenentatge de la lectoescriptura i pretén que les persones pobres transformin el seu món; l’objectiu és ajudar els oprimits a comprendre, a conscienciar-se i a transformar la realitat. Diu que ningú pot alfabetitzar-se sense conscienciar-se.

Les 5 fases del mètode d'alfabetització

Aquest mètode consta de 5 fases:

1. Descobriment de l’univers verbal i cultural dels grups amb els quals cal treballar.
2. Selecció de les paraules generadores.
3. Creació de situacions existencials típiques del grup amb qui cal treballar.
4. Elaboració de fitxes que ajudin els coordinadors del debat en el seu treball.
5. Elaboració de fitxes amb famílies fonètiques generadores.

Conclusió: El Llegat de Freire en la Pedagogia

Podem dir que aquest text és representatiu de Freire, ja que fa referència a conceptes bàsics que ens fan entendre el seu pensament pedagògic. També fa referència a la dicotomia de l’opressor-oprimit i al fet que la política i l’educació van molt lligades. Posteriorment es va crear l’Institut Paulo Freire, que segueix vigent avui dia; també hi ha el Centre de Recerca Social i Educativa, i les universitats dels EUA i el Canadà fan tesis doctorals sobre Freire.

Tot i que el seu mètode no ha inspirat cap reforma educativa formal, podem observar que avui dia hi ha una pervivència del seu pensament. També hi ha una relació directa entre la llibertat i l’educació. La gran aportació a la pedagogia dels segles XX i XXI va ser la invitació permanent i sense pudor a la revolució dels oprimits a través de l’educació.

La teoria freireana de l’aprenentatge no es va consolidar perquè tenia un missatge ocult; aquells que el podien percebre sentien temor per la relació entre el pensament-mètode i l’enfocament de competències. La teoria del diàleg com a instrument bàsic de la pedagogia alliberadora ha de ser explotada i desenvolupada perquè pugui incorporar un enfocament humanista al pensament.