Pelota

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,35 KB

JOSEP MARIA DE SEGARRA VINYES VERDES Aquest poema suposa un cant al paisatge en diferents moments del dia i diferents estacions de lany. Versos en que el paisatge es relaciona directament amb els sentiments del poeta: 16,26/30,34 Figures retòriques: Anàfora: vinyes verdes, aquestes repeticions son influencia de la literatura popular Al·literació: la v que sembla el soroll del vent entre les vinyes Enumeració: versos 28 i 29 Paral·lelisme: vers 24 Quiasme: paral·lelisme en el sentit contrari: vers 11 Cromatisme: jocs de colors, blau mariner, raïm negre,neu. Cada estrofa comença i acaba amb el mateix vers (estructura cíclica), estructura que recorda el pas del temps, també, el poema en si te estructura cíclica perquè també comença i acaba amb el mateix vers. Pel que fa a lestructura, el poema esta dividit en 7 estrofes de cinc versos heptasíl·labs, dart menor(influencia poesia popular), que segueixen lesquema mètric ABABA, amb rima encadenada. AIGUA MARINA El tema daquest poema es disfrutar de la vida en tots els seus vessants i ser receptiu. (carpe diem, vers 21) El poema es defensa amb una actitud oberta i receptiva cap a la vida en general. (vers 14,15,16)  Aquest poema es dart menor però sense regularitat, anosilabic. MARIA ANTÒNIA SALVÀ: LENCÍS QUI FUIG El títol vol dir encantament que dura poc. El poema esta dividit en 5 quartetr7s decasíl·labs sense cesura amb rima encadenada i consonant, masculina als parells. Hi trobem una personificació Bellesa vers 8 i oximoron(dues paraules contraries) al vers 9, exquisida recança. CLEMENTINA ARDERIU: EL PENDÍS El pendís es un terrenys amb pendent,que simbolitza la pendent de la vida, els problemes que porta.  Primera estrofa: quan era jove es preguntava perquè la gent es preocupava tant si ella disfrutava. Els arbres simbolitzen a una persona, i larbreda, a la gent. La quarta estrofa: la gent no reacciona, no lluiten per aconseguir els seus objectius. Ultima estrofa: els demes es conformen amb tot, però ella lluita i ho fa sola, ningú lacompanya a la vida. Fa una reflexió, que, pot ser seria el millor no preocupar-se i conformar-se també. Pel que fa a la mètrica, cada estrofa combina el vers de 4 síl·labes amb loctosíl·lab, rima regular segons lesquema aabAbaab. El ritme, la llengua i la brevetat li donen un to directe i modern. BARTOMEU ROSELLÓ-PÒRCEL: A MALLORCA,DURANT LA GUERRA CIVIL El poema següent, escrit a Barcelona però referit al paisatge mallorquí, es pot dividir en dues parts: la primera es referiria al paisatge en el record (fins al vers 10), i la segona, al moment en què el poeta escriu, destrucció com a conseqüència de la guerra (des de el vers 11). Imatges referides al foc i al fum: fumeres delicades,es cremen,boires entintades,les flames. El poema consta de dues estrofes, la primera formada per 17 versos i la segona per 2. Els vuit primers versos son octosíl·labs, el 9 i el 13son alexandrins i la resta decasíl·labs. No hi ha rima.  MÀRIUS TORRES: LA CIUTAT LLUNYANA En aquest sonet, lautor parla metafòricament de la desfeta provocada per la guerra (versos 1,3,5,9), malgrat tot en el poema hi ha una esperança (vers 6/8,10/14). Els camins vol dir, lloc on es marxaven, i els pelegrins els exiliats que marxen de la guerra(republicans). El poema es un sonet, format per versos de 12 síl·labes, és a dir dart major, amb censures. Lesquema de la rima daquest poema es ABAB per als quartets, i CDD per ambdós tercets encadenats. JOSEP MARIA JUNOY: ODA A GUYNEMER Daquest cal·ligrama es poden fer varien interpretacions: que es el cel ple destrelles, que son les llums de paris dels cabarets, un avio que descendeix (perquè la lletra es va allunyant) això significa que el cos descendeix i lanima ascendeix(a partir del mes). Lautor fa un contrast posant de títol oda que es clàssic en un cal·ligrama que es avantguardista. Es pot identificar dintre del cubisme perquè utilitza una forma geomètrica i cal·ligrames i del futurisme, pel contingut, per la maquinaria,lavio i el tema de la guerra. El text no segueix cap regularitat mètrica, rítmica o estròfica.

Entradas relacionadas: