Pensament de Sòcrates: Dialèctica i Ètica

Pensament de Sòcrates: Dialèctica/mètode socràtic

Consisteix en dialogar, és un diàleg dirigit, orientat. Normalment es dirigeix en dues parts:

Dialèctica irònia:

Sòcrates fa preguntes del tema plantejat als joves. Amb les preguntes aconsegueix eliminar prejudicis, encara els hi fa més preguntes.

Dialèctica maièutica:

El diàleg continua quan eliminen prejudicis, falsedats. Sòcrates demana als joves que treguin les seves pròpies conclusions. Aconsegueix que els seus interlocutors se n’adonin que el que creien saber en realitat no ho sabien, aconsegueix que els seus interlocutors se n’adonin de la seva ignorància. Sòcrates comparava la seva feina amb la de la seva mare. També el comparaven amb un tàbac; atreia els joves però també els neguitejava amb les seves preguntes. No tenia sentit el seu judici perquè en realitat no ensenyava res, només ajudava a trobar la veritat.

Ètica

És intel·lectualista perquè ve d’una frase de Sòcrates: “Sigues savi i seràs bo”. Per ser bo, cal ser savi, intel·lectual. Què s'entén per savi? El savi en sentit socràtic no és un erudit (tenir molts coneixements). És aquell que coneix el bé, el coneix i el posa a la pràctica. Un individu que no té molts coneixements però que coneix el bé i el sap posar la pràctica serà savi. Hi ha diferents tipus de bé: l’individual o col·lectiu, momentani o duradé. En ocasions no hi ha conflicte entre el bé individual i el col·lectiu i es poden posar en pràctica els 2. Si hi ha conflicte, l’autèntic sabi sempre opta pel col·lectiu i el mateix amb el momentani i el duradé, el savi sempre obta pel duradé. Exemple: individual que no entra en conflicte, menjar algo que t’agrada no fas mal a ningú, et beneficies a tu només. individual que entra en conflicte, menjar algo amb gluten i ser cel·líac, haurà d’anar a l’hospital i l’hospital el paguem tots. Si hi ha conflicte entre dos béns, el sabi ha de saber triar. El que nosaltres anomenem com a mal, només és ignorància per Sòcrates i el malvat és un ignorant o que s’equivoca en la tria. Religió en Sòcrates: Sòcrates creia en la divinitat però no era politeista però mai s’hi va oposar perquè eren diferents imatges d’una divinitat. Déu en el que creu Sòcrates: En la seva feina de filosofar algú l’aconsellava i l’inspirava; un “daimon”, es refereix a un esperit o una divinitat. L’ajuda a filosofar, és una activitat humana, no divina ja que els Déus ja ho saben tot. Els Déus no filosofen, ajuden a filosofar. El “daimon” està dins de Sòcrates, immanent. També és trascendent, està més enllà de Sòcrates. Tots tenim la divinitat dins nostre. Perquè no ens aconsella a nosaltres? Si que ens aconsella però no l’escoltem ni el sentim. El “daimon” representaria la veu de la consciència. No l’escolte perquè hi ha soroll, els nostres propis pensaments. Però podria fer-ho si guardessim silenci. Habitualment es compara Sòcrates amb Jesús. Què tenen de semblant? Tots 2 es van morir perquè els van condemnar injustament. Sòcrates es dedeicava a filosofar, dalogar i Jesús dialogava amb els seus deixebles.