Pere Calders i Manuel de Pedrolo: Vida i Obra
Pere Calders: Mestre del Conte Humorístic
Vida de Pere Calders
Pere Calders, nascut a Barcelona el 1912, és considerat un mestre del conte, especialment del conte humorístic i absurd. Va passar els primers anys de la seva vida en una masia del Vallès Occidental. Posteriorment, es va traslladar amb la família a Barcelona i va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts. Va treballar com a periodista, dibuixant i caricaturista.
Durant la Guerra Civil, va col·laborar en publicacions polítiques i va escriure la crònica Unitats de xoc. Després de la guerra, va ser internat en un camp de concentració. Després d'una breu estada a França, va exiliar-se a Mèxic, on va contactar amb Josep Carner i altres exiliats. Allà es va casar per segona vegada i va tenir fills. Va romandre a Mèxic durant vint-i-tres anys, treballant en una editorial i col·laborant en revistes d'exiliats catalans.
Les seves obres es van anar publicant a Barcelona, on va tornar l'any 1962. Va treballar a l'editorial Montaner y Simón i va col·laborar en revistes catalanistes. Tot i el reconeixement en cercles intel·lectuals, l'èxit massiu li va arribar el 1978 amb Antaviana, un muntatge teatral del grup Dagoll Dagom basat en els seus contes. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Obra de Pere Calders
En la seva producció de contes, destaquen:
- El primer arlequí
- Unitats de xoc
- Cròniques de la veritat oculta
- Demà, a les tres de la matinada
- Invasió subtil i altres contes
La seva obra de tema mexicà constitueix un cas a part. En novel·la, destaca L'ombra de l'atzavara, escrita en tornar de l'exili i centrada en aquest tema.
L'obra de Calders, sota una aparença d'humor innocent, sovint és més punyent o inquietant del que sembla. Admirador de Poe, Kafka, Bontempelli, la colla de Sabadell i Carner, crea un món on el meravellós i l'imprevist passen pel sedàs de la ironia, tot reflexionant sobre l'absurditat del món contemporani.
Manuel de Pedrolo: Un Autor Prolífic i Inquiet
Vida de Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo, nascut a l'Aranyó (Segarra) el 1918, és un dels autors més prolífics de la literatura catalana. Va estudiar el batxillerat a Tàrrega i el 1935 es va traslladar a Barcelona. Va formar part de l'Exèrcit Popular durant la guerra i, en acabar, va viure alternativament a Tàrrega i Barcelona.
A partir dels anys setanta, va viure exclusivament de la literatura. Va guanyar nombrosos premis i va expressar un ideari polític radical en articles polèmics a la premsa.
Obra de Manuel de Pedrolo
L'obra novel·lística de Pedrolo, extensa i variada, es pot dividir en tres etapes:
- 1952-1956: Poesia, contes i novel·la breu. Influències de l'existencialisme, la literatura de l'absurd i el realisme.
- 1957-1971: Accentua el compromís social. També escriu novel·les policíaques.
- Anys setanta: Obres més experimentals. Època de la seva novel·la més popular.
Cal destacar la seva producció teatral, marcada pel teatre de l'absurd, les seves traduccions, especialment de novel·listes nord-americans, i la seva tasca com a creador i director de la col·lecció de novel·la negra La Cua de Palla.
Pedrolo va ser un autor inquiet i inabastable, que durant una època va cobrir en solitari una part important de la producció literària en català.