Llenguatge: Funcions, Àmbits, Textos i Gramàtica

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,94 KB

Funcions del Llenguatge

  • Referencial
  • Expressiva
  • Conativa: Busca influir en el receptor.
  • Fàtica: Inicia o manté la conversa.
  • Poètica
  • Identificativa

Àmbits d'Ús del Llenguatge

  • Acadèmic
  • Literari
  • Administratiu
  • Periodístic
  • Publicitari
  • Privat
  • Polític
  • Religiós

Intenció i Finalitat dels Textos

  • Informativa
  • Orientadora
  • Reguladora
  • Estètica

Tipus de Textos

  • Narratius: Relaten accions, fets, històries.
  • Descriptius: Expliquen característiques.
  • Argumentatius: Defensen idees amb proves.
  • Expositius: Expliquen i aporten informació.
  • Instructius: Donen ordres o procediments.
  • Retòrics: Busquen efectes estètics.
  • Conversacionals: Comunicació oral.
  • Predictius: Avançen esdeveniments.

Gèneres Literaris

Són models expressius o formats d'escriptura creats per la pràctica literària i les reflexions d'escriptors i retòrics. Inclouen:

  • Poètics
  • Narratius
  • Dramàtics

Gèneres Textuals

Són models de textos de tots els àmbits lingüístics, escrits i orals. Exemples:

  • Notícia
  • Conversa
  • Acudit
  • Reportatge

Lèxic d'una Llengua

  • Patrimonials: Paraules modificades al llarg dels segles (exemple: ull).
  • Cultismes: Paraules preses directament del llatí o grec amb petita adaptació (exemple: ocular).
  • Semicultismes: Paraules amb una evolució lleugera (exemple: binocle).
  • Neologismes: Paraules noves per a noves realitats, sovint provinents d'altres llengües.
  • Préstecs: Neologismes que s'han incorporat a l'estàndard (exemple: futbol).

Paraules que no pertanyen al lèxic estàndard

  • Arcaismes: Paraules antigues (exemples: es, sa).
  • Barbarismes: Paraules d'altres llengües que cal evitar (exemple: *entonces*).
  • Dialectalismes: Variacions lingüístiques regionals.
  • Vulgarismes: Incorreccions (exemple: *nano*).

L'Estudi Tradicional de la Llengua

Grècia Clàssica

  1. Gramàtica: Amb caràcter normatiu i centrada en el nivell oracional.
  2. Retòrica: Dedicada a l'elaboració del discurs amb criteris d'eficàcia segons la intenció de l'emissor. Posteriorment, es va reduir a l'estudi de les figures retòriques.

Començaments del Segle XX

Es defineix la lingüística com a ciència independent, amb l'objecte d'estudi del sistema lingüístic, deixant fora els elements extralingüístics.

  1. Estructuralisme: Considera el signe lingüístic com a format per dues cares (significat i significant) i fa estudis sobre fonologia (exemples: sel, pel).
  2. Generativisme: Proposa l'existència d'una gramàtica universal i provoca un canvi en l'orientació lingüística, centrant-se en la sintaxi i les seves regles.

Lingüística Textual (Finals del Segle XX i Principis del XXI)

Té com a objecte d'estudi el text (discurs) i incorpora aportacions d'altres disciplines com la psicologia i la sociologia. Inclou:

  • Pragmàtica: Estudia la relació entre el text i el context.
  • Sociolingüística: Analitza els usos de la llengua en la societat.