Personatges lucrecia Joan ramis
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,58 KB
Primers temps de la impremta: Edat Moderna un període que engloba 3segles que van del Renaixement fins a les acaballes del Segle XVIII. La impremta es consolida i comença a haver-hi tallers que funcionen com a veritables negocis.
els primers textos de l'impremta van ser: textos grecs, llatin, traduccion de la bíblia, llibres jurídics, textos científics i recull de poemes.
Foment de la lectura: les llibreries son el veriable motor de l'expansió de la lectura. Els llibreters venen, importern i exporten llibres. El desenvolupament de la impremta tanmateix es fa molt més present la culturaa escrita mes enlla de la simple possessió del llibre. La lectura en veu alta es habitual en llocs públics i sobretot en la intimitat familiar no hem d'oblidar el fet de llegir en solitari.
Censura: reforçada a finals del Segle XV de la inquisició l'organisme eclesiastic dedicat a vetllar per la puresa de la doctrina catolica i a castigar els qui no la segueixen.
Renaixement: es fimenta en l'humanisme, l'humanisme es el corrent erudit i filosofic del renaixementque prepara el terreny de les arts i dels grans descobriments científics i tecnics de l'Edat Moderna. El Renaixement en aquest sentit fa el paper d'alliberador de l'esser huma. Al Segle XV ferran d'antequera i isabel de castella es converteixen en el Reis Catòlics. El 11 de septembre de 1714 acaba la guerra de succesio i dos anys després apareix el decret de nova planta, el català pasa a usar-se per usos familiar i domestics i el castella es considerada la llengua de prestigi.
Cristofor Despuig (1510-1580): escriptor de merit pels seus Col·loquis de insigne ciutat de Tortosa. No serà publicada fins el Segle XIX.
Es tracta d'una forma literaria que s'ha netejat en pena o de personatges al·legorics que planteja ficcions creibles amb un to col·loquial i espon taní de veritable conversa. Dona forma a un dialeg entre tres personatges i a traves d'ells espressa les seves idees sobre diverses qüestions. Té un pensament relativitzador, allunyat del blanc o negre.
Barroc: el Barroc es una crisi intensa de va ens que veiem reflectida en tot el món espiritual, polític i social europeu del Segle XVII. Els tema principal es la mort des de la visió mes terrorífica i pintoresca fins una perspectiva mes transcendental i espiritualista.
Francesc Vicent García o Rector de Vallfogona:1578-1623. Autor excel·lent de sonets, encara que treballa altres formes poetiques aixi com teatre i prosa. Es caracteritza en la seva poesia per una freqüent intenció satírica i burlesca. Hi ha poques vegades que s'estalvii la burla.
Francesc Fontanella: 1622-1683. Autor de Lo Desengany, un poema dramatic enmig d'una ambientació mitologica i pastoril.
Neoclassicisme:
neix a França en el darrer terç del Segle XVII. Recull la síntesi entre pensament racionalista burges de l'epoca i la defensa de l'absolutisme polític.
Retorn a les normes classiques que proclamen el rigor formal i també la reincoporacio en les obres de personatges capaços de fer gestos heroics.
Joan Ramis: 1746-1819. Escriptor i erudit menorquí que destaca en el terreny de la tragedia Neoclàssica amb Lucrecia. Dona protagonisme clar a la llibertat dels pobles i a la lluita contra els tirans.
els primers textos de l'impremta van ser: textos grecs, llatin, traduccion de la bíblia, llibres jurídics, textos científics i recull de poemes.
Foment de la lectura: les llibreries son el veriable motor de l'expansió de la lectura. Els llibreters venen, importern i exporten llibres. El desenvolupament de la impremta tanmateix es fa molt més present la culturaa escrita mes enlla de la simple possessió del llibre. La lectura en veu alta es habitual en llocs públics i sobretot en la intimitat familiar no hem d'oblidar el fet de llegir en solitari.
Censura: reforçada a finals del Segle XV de la inquisició l'organisme eclesiastic dedicat a vetllar per la puresa de la doctrina catolica i a castigar els qui no la segueixen.
Renaixement: es fimenta en l'humanisme, l'humanisme es el corrent erudit i filosofic del renaixementque prepara el terreny de les arts i dels grans descobriments científics i tecnics de l'Edat Moderna. El Renaixement en aquest sentit fa el paper d'alliberador de l'esser huma. Al Segle XV ferran d'antequera i isabel de castella es converteixen en el Reis Catòlics. El 11 de septembre de 1714 acaba la guerra de succesio i dos anys després apareix el decret de nova planta, el català pasa a usar-se per usos familiar i domestics i el castella es considerada la llengua de prestigi.
Cristofor Despuig (1510-1580): escriptor de merit pels seus Col·loquis de insigne ciutat de Tortosa. No serà publicada fins el Segle XIX.
Es tracta d'una forma literaria que s'ha netejat en pena o de personatges al·legorics que planteja ficcions creibles amb un to col·loquial i espon taní de veritable conversa. Dona forma a un dialeg entre tres personatges i a traves d'ells espressa les seves idees sobre diverses qüestions. Té un pensament relativitzador, allunyat del blanc o negre.
Barroc: el Barroc es una crisi intensa de va ens que veiem reflectida en tot el món espiritual, polític i social europeu del Segle XVII. Els tema principal es la mort des de la visió mes terrorífica i pintoresca fins una perspectiva mes transcendental i espiritualista.
Francesc Vicent García o Rector de Vallfogona:1578-1623. Autor excel·lent de sonets, encara que treballa altres formes poetiques aixi com teatre i prosa. Es caracteritza en la seva poesia per una freqüent intenció satírica i burlesca. Hi ha poques vegades que s'estalvii la burla.
Francesc Fontanella: 1622-1683. Autor de Lo Desengany, un poema dramatic enmig d'una ambientació mitologica i pastoril.
Neoclassicisme:
neix a França en el darrer terç del Segle XVII. Recull la síntesi entre pensament racionalista burges de l'epoca i la defensa de l'absolutisme polític.
Retorn a les normes classiques que proclamen el rigor formal i també la reincoporacio en les obres de personatges capaços de fer gestos heroics.
Joan Ramis: 1746-1819. Escriptor i erudit menorquí que destaca en el terreny de la tragedia Neoclàssica amb Lucrecia. Dona protagonisme clar a la llibertat dels pobles i a la lluita contra els tirans.