Pietro nicola definicion anciano sano

Anciano enfermo Modificacions pròpies del procés d’envellir Es considera un ancià sa la persona amb alteracions morfològiques i funcionals al límit entre el que és normal i el que és patològic, en equilibri inestable i amb l’adaptació dels treballs funcionals a les seves possibilitats reals de rendiment(Pietro de Nicola). Els ancians presenten: Algunes malalties específiques de la seva edat, molt estranyes en edats anteriors Malalties amb una incidència més alta que en períodes previs, facilitades pels canvis que s’han esdevingut en l’organisme, però que no es comporten igual que en persones d’una altra edat. Les mateixes malalties que en una altra edat amb peculiaritats diagnòstiques i terapèutiques. Amb més freqüència, un compromís d’altres òrgans i de sistemes en el curs de les seves malalties i, per tant, la concurrència de més d’un procés morbós.En un grau major que en altres edats aquests processos vénen determinats per problemes socials i psicològics. Els seus mecanismes de defensa són més limitats, per la qual cosa la malaltia apareix malgrat que els estímuls siguin més dèbils. Ancià fràgil S’entén per fragilitat la situació caracteritzada per la pèrdua de capacitat d’una persona per resistir canvis externs o interns mínims (Woodhouse). Davant aquests canvis, la fragilitat condueix a determinats riscs, fonamentalment, a la malaltia aguda, la dependència, la institucionalització i la mort. La fragilitat ve determinada per la convergència de factors físics, socials i ambientals. Pacient geriàtric persona generalment major de 65 anys que pateix una o més malalties que tendeixen a la incapacitat o a la invalidesa i amb una evolució condicionada per factors psíquics i/o socials. El maneig i l’evolució de la malaltia estan condicionats per l’entorn.

Característiques de les malalties en geriatria Causes: Més temps d’exposició als riscs. Els hàbits portats al llarg de la vida converteixen els processos aïllats aguts en crònics durant la vellesa. Les alteracions de la salut en els ancians es caracteritzen per: El terreny en què s’assenten: Alteracions morfològiques. El pas del temps produeix canvis. Alteracions funcionals (rendiment, tolerància). Factors endògens i exògens que disminueixen les defenses. Pluripatologia Causes: Alteració de la capacitat de mantenir constant el medi intern davant els canvis externs. Deteriorament de les capacitats funcionals d’òrgans i de sistemes. Interacció entre els sistemes. Períodes llargs d’evolució de les malalties. Alteracions immunitàries. Immobilitat. La iatrogènia. Polifarmàcia Atesa la pluripatologia, és freqüent que l’ancià prengui més d’una medicació. Simptomatologia larvada peculiar A més de les dificultats per realitzar la història clínica, el diagnòstic té la dificultat de la presentació dels símptomes en la vellesa, que solen ser: Incomplets Atípics Sense importància Silents Tendència a la cronicitat Tendència a la invalidesa. El pronòstic en general és més desfavorable que en una altra edat. Repercussió sociofamiliar. L’existència o no de família L’ancià hospitalitzat presenta el percentatge més elevat d’ingressos en institucions sanitàries amb una estada més llarga, una freqüència major d’ingressos per any i un ús també més elevat de substàncies farmacològiques. Cal tenir en compte: Proves diagnòstiques Complicacions respiratòries Risc d’infecció Confusió Eliminació Alta hospitalària d’infermeria El registre d’alta és un instrument imprescindible per a la continuïtat en les cures, ja que facilita la coordinació entre els centres que controlen la seva evolució, cal tenir en compte que l’ancià pot canviar de centre de salut de referència per canvi de domicili.