Pioners de la Sociologia: Comte, Marx, Durkheim i Weber

Auguste Comte i els estadis de la societat

Auguste Comte és considerat el pare de la sociologia. Es centra en els canvis en les esferes de poder:

• Primer estadi teològic: Monopoli de l'Església sobre el coneixement; allò inexplicable s'atribuïa a Déu.
• Segon estadi metafísic: Període de transició on bàsicament tot allò que abans era Déu passa a ser explicat per idees, amb més llibertat d'opinió i, per tant, més pluralisme.
• Tercer estadi positiu: Hem de superar la recerca de veritats absolutes per limitar-nos a estudiar la realitat observable.

Herbert Spencer

Herbert Spencer i les seves aportacions al pensament sociològic evolutiu.

Karl Marx i el materialisme històric

Karl Marx se centra en els sistemes i les relacions de producció:

• Aporta la teoria del materialisme històric: tots estem interrelacionats, els canvis socials tenen el seu origen en l'estructura econòmica. Per això proposa una revolució contra la lluita de classes i contra el sistema capitalista.
• Mode de producció: manera com la societat està organitzada per produir béns i serveis.
• Argumenta dient que hi ha quatre períodes històrics segons el mètode de producció: comunisme primitiu, capitalisme, feudalisme i esclavisme.
• Teoria del canvi: en cada mode de producció l'augment de les forces productives xoca amb les relacions de producció (forma en què la societat s'organitza a través de lleis estàtiques defensades per les forces de producció). Aquest antagonisme es resol amb l'aparició d'un nou mode de producció.
• Introdueix el concepte d'alienació: ens bloqugem tant en la feina que ens oblidem dels nostres propis interessos. Per tant, el capitalisme ens provoca aquest sentiment, donant més importància als productes que als individus, fet que genera la necessitat d'un nou mode de producció: el comunisme.

Emile Durkheim i la divisió del treball

Emile Durkheim se centra en la divisió social del treball i l'especialització. Segons les seves teories, la modernitat es va donar gràcies a un augment tant quantitatiu com qualitatiu de la població. A més, introdueix el concepte d'anomia.

Max Weber i la racionalització

Max Weber se centra en la racionalització:

• La organització de la vida social hauria de ser en funció dels principis d'eficiència i eficàcia. L'estudi del procés de racionalització ens ajuda a conèixer com pensa l'home modern.
• Crítica el determinisme econòmic de Marx per ser massa simplista. Dona més importància a l'impacte de les idees i els valors en el comportament humà.
• Diu que la sociologia és una ciència que estudia les accions socials i el comportament dels individus. Creu en l'objectivitat i explica el procés de modernització a través de la seva teoria de la racionalització, la qual, a mesura que avança, fa retrocedir la religió.
• A diferència d'altres autors, Max Weber no creu que la sociologia pugui arreglar les coses; defensa que és una ciència que es limita a observar.