Els ulls del llac

Va néixer a Egipte. La seva mare va ser una egípcia cridada Asenath, filla de Potifera, sacerdot egipci. La tribu de Efraím es va situar en les muntanyes, al nord de les de Donen i Benjamí, i al sud de la de Manasés, limitant a l'aquest amb el Jordà. Una de les seves ciutats va ser Siquem, primera capital del Regne d'Israel.

L Efraïm
Ara que ja han pasta els anys, l Efraïm se sent feliç envoltat dels seus fills i nets. L ancià aclucar els ulls i rememorar els temps durs de la seva infantesa.
Vençuts pels anys, es passa el dia assegut a l ombra de la frondosa figuera que creix davant la casa dels seus fills. Efraím (de l'hebreu Efráyim) va ser el segon fill de José i germà de Manasés.

Recorda l època en què era un poble orfe, sense cap més ajut per a sobreviure que el seu propi enginy. Vagava per la ciutat riberenques de la mar de Galilea. Feia de captaire. Anava soviet als mercats, on sempre hi ha alguna cosa per endur-se a la boca. Guardava l escàs aliment al vell Sarró que sempre l acompayava. Aquell havia estat un bon dia… Tenia provissions sofisients.

De sobte, ell va trobar enmig d una munió de gent que seguia Jesús de Natzaret. Havia sentit a parlar d aquell nou profeta, però mai no debia vist de prop. Els homes que el seguien entusiasmats. Les dones, admirades de la seva bondat, li presentaven els fills perquè el beneís.

Quan Jesús va acabar de parlar, va agafar el Camí que vorejava el llac… La multitud el va acompanyar molta estona van arribar a un d escampat i Jesús va voler menjar a la gent que els seguia. Els deixebles el van mirar perplejos. D on trurian aliment per a tantes persones?

Jesús va ordenar a la gent que s assegués. Els deixebles es van possar nerviosos. Jesús insistia:

-Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

L Efraïm contemplava l escena amb els ulls de bat a bat. De cop i volta, un deixeble se li va acostar. Sense dir-li res li va agafar els Sarró i el va obrir…
Después de mirar-ne l interior, va cridar:

-Aquí hi ha un noi que té cinc pans d ordi i dos peixos fumats.

Abans que l Efraïm pogués protestar, els cinc petits pans d ordi i els dos peixos eren en mans de Jesús de Natzaret, el qual els va beneir i va ordenar als deixebles que els repartissin…I tota aquella gentada va menjar fins a quedar satisfeta.