Piràmide d'edat i població a Espanya i Catalunya

Piràmide d'edats d'Espanya

Per estudiar l'estructura per edats i sexe s'elabora una piràmide de població. Els valors de la població masculina es representen a l'esquerra i els de la femenina a la dreta. Es consideren 3 grans grups d'edat:

• Població jove
• Població adulta
• Població vella

La piràmide espanyola és contractiva, pròpia de països econòmicament desenvolupats, i es caracteritza per una natalitat baixa i una esperança de vida llarga.

Característiques de la piràmide espanyola

• Estrenyiment dels primers esglaons de la piràmide a causa d’una disminució notable de la natalitat a partir del 1979.
• El cos central de la piràmide representa l’edat adulta i mostra un eixamplament notable.
• Els esglaons superiors de la piràmide comprenen els grups de més edat. Aquests esglaons es desenvolupen en altura i en amplitud, la qual cosa demostra que, a Espanya, un percentatge elevat de població viu molts anys.

L'envelliment de la població a Espanya

La causa d’aquest envelliment és doble:

• D’una banda, la baixa natalitat.
• De l’altra, l’augment de l’esperança de vida de la població (80,2 anys de mitjana) a causa del descens de la mortalitat.

Evolució de la població a Catalunya

Al segle XIX, la població catalana va augmentar a un ritme lent. A causa de l’inici del seu desenvolupament industrial, es va produir el primer indici d’acceleració en el creixement de la població, però va ser estroncat per la Guerra Civil i la postguerra.

A partir de la dècada del 1950 s’inicià un augment accelerat de la població a causa de:

• L’arribada d’immigrants del món rural, atrets per la possibilitat de trobar feina a la indústria.
• L’augment de la natalitat, afavorit per anys de bonança econòmica.

Des dels anys cinquanta fins a mitjan anys setanta, la població va triplicar el volum que tenia a l’inici del segle. La crisi econòmica de la dècada dels setanta va produir un estancament de la població. Al final del segle XX, el creixement econòmic va provocar una nova onada d’immigració estrangera.

Natalitat, mortalitat i creixement a Catalunya

Des de l’any 1996, el nombre de naixements a Catalunya no ha deixat de créixer. La població estrangera també ha contribuït a l’augment dels naixements: un 20% dels nadons són de pares estrangers i en un 8% dels casos, un dels dos pares ho és.

La taxa de mortalitat és baixa (entre el 8‰ i el 9‰), mentre que l’esperança de vida augmenta. Actualment, el 21% dels catalans tenen més de 65 anys.

Estructura de la població catalana

La piràmide de la població catalana, pròpia d’un país desenvolupat, mostra de manera general una natalitat baixa i una esperança de vida elevada.

Característiques de la piràmide catalana

• Lleugera ampliació de la base de la piràmide, que suposa un augment dels naixements, en part per la migració procedent de l’estranger.
• Un augment de l’amplada de la cúspide de la piràmide pel continu ascens de l’esperança de vida.