PLAÇA de sant pere el vatica i columnata de Bernini fitxa tecnica

Oració A L’HORT DE GETSEMANÍ

1. Fitxa tècnica.

- Nom: Oració a l’Hort de Getsemaní.

- Autor: Francisco Salzillo.

- Cronologia: 1754.

- Localització: Museu Salzillo, Múrcia.

- Estil: Barroc.

- Forma: Exempta, grup.

- Tècnica: Tallada.

- Policromia: Sí.

- Materials utilitzats: Fusta.

- Tema: Religiós.

2. Context històric.

L’Europa del s.XVII estava enfrontada ideològicament i políticament entre el nord, protestant i iniciant el

parlamentarisme; i el sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes

serà la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària hi haurà una certa revolució agrícola que posarà les bases per a la

Revolució Indústrial del s. XVIII, i contrastarà amb la resta d’Europa, on la població s’estancarà, hi haurà

menys entrada d’or i plata i es produirà una davallada econòmica.

Els regnes hispànics van entrar en un període de decadència política i econòmica; i França s’endeutarà

moltíssim degut a les creixents despeses en luxes de la Cort.

Tot això no es reflectirà en les arts i les lletres, ja que els segles XVII i XVIII són èpoques de grans

pensadors com ara Newton, Descartes, Bacon, Kepler... I en l’art, els grans mecenes seran

l’aristocràcia, la monarquia i Roma, per això l’art del Barroc serà un art recarregat i luxós i amb tendència

a l’adoctrinament popular. Hi haurà diferents focus, a Roma tindrem un art exuberant amb la

Contrareforma, i en canvi a Holanda tindrem un art més burgés.

El Rococó serà la culminació d’aquest art aristocràtic europeu, tot i que ja començaran a aparèixer obres

i autors que indiquen un canvi d’etapa, més revolucionària, com és el cas de Goya a Espanya.

3. Anàlisi formal.

- Composició: Observem dos grups de figures: l’àngle i crist per una banda i els tres apòstols dormint.

L’escena es completa amb un arbre que conté el Calze de la Pasió i una branca d’olivera. Destaquen la

sensualitat de l’àngel, l’angoixa del rostre de crist i el Realisme de les cares i actutuds dels apòstols: Sant

Joan dorm sobre el seu braç, Sant Jaume descansa despreocupat i Sant Pere dorm sense abandonar

l’alerta amb l’espasa a la mà. L’escena és dinàmica perquè s’ha tractat cada personatge de forma

individualitzada, però té unitat en el seu conjunt.

- Estil: El Barroc espanyol tracta sobre imatgeria, escultures de fusta policromada de tamàtica religiosa

per a processons i retaules. S’intentava donar el màxim Realisme, i per això fins i tot se’ls afegien

postissos com perruques, llàgrimes de resina, ulls de vidre, vestits, joies... S’havia de difondre un

missatge a través dels sentits.

4. Models i influències.

Tot i aquesta imatgeria espanyola, s’observa cert sentit estètic de Bernini en la sensualitat de l’àngel,

que s’assembla a l’àngel de l’Èxtasi de Santa Teresa. També agafa de la tradició dels pessebres

napolitans el fet de dotar als apòstols de rostres reals amb característiques dels homes de l’horta

murciana.

5. Interpretació: funció i significat.

Aquesta obra és un dels vuit passos de setmana santa que l’autor va fer per a la confraria de ‘‘Nuestro

Padre Jesús Nazareno de la Iglesia de Jesús de Múrcia’’. Surt en processó el matí del divendres sant.

Segons els evangelis, Jesús i els seus deixebles van anar a resar a l’hort de Getsemaní després de

l’últim sopar. Els apòstols es van adormir i Jesús patia degut al seu destí i es disposava a obeïr la

voluntat de Déu.

L’obra té un sentit devocional però també didàctic, perquè instava a la pietat i a més l’autor era molt

religiós i creia que tot el que passa i la creació artística són inspirats per Déu.