Planificació lingüística — comentari sobre Jesús Tusón

Comentari expositiu-argumentatiu

Jesús Tusón ens explica, a partir d'un fragment del seu llibre La introducció a la lingüística, el concepte de planificació lingüística i tot allò que aquesta comporta.

Des del punt de vista del contingut, atenent al fet que estem davant d'un text de caràcter expositiu, estructurem el text de la següent manera:

• a) Paràgraf primer (línies...): Introducció del text. (indicar què hi ha en aquest paràgraf)
• b) Paràgraf segon (línies...): (indicar què hi ha en aquest paràgraf)
• c) Paràgraf tercer (línies...): (indicar què hi ha en aquest paràgraf)
• d) Paràgraf quart (línies...): (indicar què hi ha en aquest paràgraf)

Resum

Resum

Tipologia textual

És un text fonamentalment expositiu, dins l'àmbit acadèmic. Tot i que no hi ha una conclusió explícita, presenta dos elements característics de l'estructura d'aquesta mena de textos: la introducció del tema i les seves parts, i el desenvolupament analític d'aquestes. Això s'observa en l'ús de connectors textuals d'ordre (per exemple, primer, després), que estructuren l'exposició del contingut d'acord amb la lògica dels fets i la successió cronològica de les fases que inclou el procés de planificació i de política lingüístiques.

D'altra banda, l'autor adopta una posició objectiva, marca d'impersonalitat.

Des d'aquest punt de vista, (nom de l'autor) fa servir la tercera persona, així com l'ús del futur i de perífrasis verbals (posar exemples).

La cohesió lèxica del text està marcada per la mateixa estructura conceptual de la matèria exposada i es manifesta amb la presència de termes específics del (tema).

Exemples: planificació lingüística, dimensió oral i escrita, gramàtica, vocabulari.

Registre lingüístic

S'hi fa servir un registre formal. Aquest registre és propi de textos de comunicació acadèmica i especialitzada com aquest. Cal destacar, pel que fa al lèxic, la presència de la terminologia específica del camp de la sociolingüística i també de molt vocabulari general de caràcter culte o formal; quant a la sintaxi, s'observa l'ús d'oracions d'una certa complexitat. S'hi fa servir la modalitat estàndard.

Variació dialectal

Podem dir que el text pertany a la varietat lingüística del català i, més concretament, al català oriental.