Plaute i Terenci: Mestres de la Comèdia Llatina Clàssica

Plaute: Mestre de la Comèdia Llatina Antiga

Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap al 251 aC a Sarsina, a l'antiga Úmbria, i mort el 184 aC.

Biografia i Context Històric de Plaute

Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Úmbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute^[1] i el fa mort durant la magistratura de Cató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el Palimpsest Ambrosià, informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 aC. Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 254 o bé del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l'any 184 aC. Tota la resta és incerta o llegendària.

Obres Destacades i Característiques del Teatre de Plaute

Algunes de les seves obres més representatives són:

• Amphitruo
• Miles Gloriosus
• Aulularia
• Captiui
• Entre d'altres com Mostellaria o Menaechmi.

Les seves obres presenten un pròleg on s'explica l'argument al públic i consten de cinc actes. Utilitza la tècnica de la contaminatio, és a dir, barreja situacions i personatges de diverses comèdies gregues segons li convé per a la intriga que va desenvolupant.

Temàtiques i Estil de Plaute

El tema principal de les seves obres és l'enfrontament entre amos i esclaus que busquen aconseguir la llibertat. Destaca per l'ús que va fer del sermo vulgaris, un llenguatge col·loquial i popular que connectava directament amb el seu públic.

Terenci: L'Elegància de la Comèdia Romana

Nascut a Cartago el 184 aC segons Suetoni, o el 194 aC segons Fenestella, Terenci fou fet esclau quan encara era un infant. El seu sobrenom, Afer, era el que es donava als africans. Aviat fou venut o regalat al senador romà Publi Terenci Lucà. Gràcies al seu talent i a la seva bellesa, que impressionaren fortament el seu mestre, va rebre una educació de persona lliure i fou ràpidament manumès, prenent els noms del seu antic amo, com era costum entre els lliberts. Va tenir una filla que va casar-se amb un cavaller romà.

El Cercle dels Escipions i les Controvèrsies d'Autoria

Havent estat acollit dins l'alta societat aristocràtica, Terenci fou protegit pels Escipions, el "cercle" dels quals comprenia figures influents com Publi Corneli Escipió Emilià, Gai Leli el Sabi, Luci Furi Filus, entre d'altres. De bon començament, començaren a circular insídies sobre la identitat del veritable autor de les comèdies de Terenci, suggerint que altres podrien haver-les escrit.

L'Estil Literari de Terenci i les seves Dificultats

Va escriure obres més literàries que centrades en la representació, dirigides a un públic frisós d'hel·lenisme. Aquest caràcter de les seves obres feia possible que algunes fossin representades diverses vegades, en contra del que era habitual en el teatre romà. Això li valgué tota mena de dificultats, no sols amb el públic, amb ocasió de les representacions, sinó també amb la crítica oficial i, en particular, amb Lavini Lusci, president del collegium poetarum, que omplí Terenci de recriminacions.