Plauto Latin

Plaute va ser el millor comediograf llati. Coneixem poques dades fiables sobre la seva vida. Va neixer a Sarsina cap a l'any 254 a.C.. Es pensa que va arribar a Roma com a soldat, comerciant o comediant. A la urbs va dedicarse intensament al teatre i va formar part d'una companyia de comics. Durant un temps va haver de fer girar un moli a causa dels deutes que havia contret, peró es desconeix el motiu concret d la seva ruina. En les estones d'oci que li permetia aquesta feina, es va dedicar a escriure comedies, en algunes de les quals va pendre despres per a la seva presentació i va aconseguir una gran fama i popularitat.

Obres: en el segle I a.C. per roma corrien 130 comedies atribuides a Plaute. Actualment sabem que només 21 son seves. Les conservem totes, en cara que d'una vidularia nomes queden uns quants fragments. La comedia dels ases, la comedia de l'olla, el militar fanfarró, amfitrió.

Caracteristiques de plaute: Els temes, els personatges i l'entorn geogràfic en què es desenvolupen les comèdies de Plaute son grec, pero tenen un aire romà, d'acord amb el public de les seves obres. Les caracteristiques son:

• Les comedies plautines son comedies d'intriga escrites en vers, que pertanyen al subgenere de la fabula palliata o comedia a la grega.
• A la majoria hi apareixen uns personatges fixos, personatges tipus, com: 1) adulescens: el jove enamorat. 2)senex: el pare sever, a vegades una mica imbecil. 3)matrona: l'esposa o mare sovint discutidora. 4)virgo: la jove, objecte dels amor de l'adulescens i de vegades també del senex. 5)meretrix: la prostitua àvida. 6)leno: l'alcavot sense escrupols. 7) parisitus: el parasit que adula l'amo jove enamorat a resoldre els seus problemes amorosos enganyany el pare. Aixi doncs Plaute se centra en els personatges populars i convencionals: parasits que adulen per aconseguir invitacions per menjar; esclaus astuts que intenten solucionar els problemes amorosos dels seus amos joves; soldats fanfarrons que sempre son ridiculitzats; noies que nomes pensen en l'amor i en el matrimoni,etc.
• Son resultat o bé de l'adaptació d'una comedia grega o bé de la fusió dels arguments de dues o mes comedies gregues. Les seves fonts son autors grecs dels queals s'hi inspira dels segles IV i III a.C (Menandre,difil,filemo)
• En les comedies Plautines, la creativitat es manifesta en: -l'orientació diferent del prologus, que entre els autor grecs s'utilitzava per presentar al public un resum breu de l'argument. Plaute tmbé li dona aquesta finalitat, pero de vegades s'utilitza  per explicar les circumstancies de la creació i representació de l'obra.-La representació de la comedia com un drama continuum sense la divisio en cinc actes a l'estil de les comedies gregues.- La presencia de parts dialogades i de parts liricomusicals. Aquestes ultimes predominaven sobre les primeres .-  La reducció d'escenes i ampliació de dialegs, respecte dels originals.L'ampliació dels dialegs passa sobretot amb el servus, personatge principal de les comedies de plaute, al qual dona un relleu especial.- La inserció a les comedies de multiples referencies al mon de roma, fet que de vegades el fa caure en anacronismes.- L'us de la llengua que presenta les caracteristiques de la llengua parlada a la Roma d'aquell temps. Fa parlar els seus personatges d'acord amb la seva cultura i amb la seva posició social, utilitza jocs de paraules, explica acudits grollers, crea noves paraules i utilitza frases curtes.
• Quasi no hi ha reflexions de tipus moralitant en les comedies de Plaute, pero ell aprofita el fet que l'acció transcorre a grecia per criticar el mon hel·lenic com a sinonim de vici i de luxe superflu, davant l'austeritat del món romà.
• Les comedies plautines persegueixen, sobretot provocar la rialla de l'espectador.