Poesia catalana: Estellés i Maria Mercè Marçal

1. La poesia des de 1939: Vicent Andrés Estellés

1.1. Context històric

Els poemes de Llibre de meravelles van ser escrits principalment entre 1958 i 1959, i el llibre es va organitzar cap a 1968. Aquest període està marcat per la dictadura franquista (1939-1975), que va provocar una forta repressió cultural, la censura i la prohibició o limitació del català. Durant els anys quaranta i cinquanta, molts escriptors van escriure a l’exili o de manera clandestina. A partir dels anys seixanta, la situació millora gràcies a noves editorials com Edicions 62, la Llei de premsa de 1966 i revistes com Serra d’Or.

1.2. Llibre de meravelles en la trajectòria d’Estellés

• Primera etapa (anys 40): Etapa d’aprenentatge, escriu sobretot en castellà.
• Segona etapa (anys 40-50): Etapa principal. Comença a escriure en català i es consolida com el gran poeta valencià de la postguerra.
• Tercera etapa (anys 70 fins a la mort): Etapa de reconeixement i difusió; esdevé el poeta nacional dels valencians.

1.3. La poesia de postguerra

• Poesia simbolista: Prioritza l'estètica (Carles Riba, Salvador Espriu, Màrius Torres).
• Poesia experimental: Innovació en el llenguatge (Joan Brossa, J. V. Foix).
• Poesia testimonial: Centrada en la realitat quotidiana i el compromís social (realisme compromès dels anys 60).

1.4. Model estètic i temes de Llibre de meravelles

L'obra és un referent de la poesia testimonial. Els seus temes principals són:

• Amor: Presentat amb sensualitat i realisme (ex. Els amants).
• Poesia cívica: Compromís amb la identitat valenciana (ex. Assumiràs la veu d’un poble).
• Poesia quotidiana: Descripció de la vida diària marcada per la misèria i la postguerra.
• Referències a Ausiàs March: Homenatge al poeta medieval com a model literari.

1.5. Mètrica i figures retòriques

La mètrica dominant és el vers alexandrí (12 síl·labes, 6+6). L'estil es caracteritza per l'ús d'anàfores, paral·lelismes i metàfores, creant un to intens i oral.

2. Maria Mercè Marçal i Bruixa de dol

2.1. Temes i obra

Els temes centrals són el feminisme, la identitat femenina, el cos, la maternitat i la llengua. Obres destacades:

• Cau de llunes (1977): Poesia feminista i simbòlica.
• Bruixa de dol (1979): Tracta el desig i el dolor amb un estil líric.
• La passió segons Renée Vivien (1994): Novel·la sobre la identitat femenina.

2.2. Poètica dels anys 70

Es caracteritza per la ruptura amb el realisme social, l'ús del simbolisme i la subjectivitat. Marçal destaca per la seva aportació feminista i innovadora, influenciada per la tradició catalana, el marxisme i el simbolisme europeu.

2.3. Símbols de Bruixa de dol

Destaquen la lluna (identitat), la bruixa (rebel·lia), la sang (cos) i el mirall (construcció del jo).

3. Anàlisi de fragments

3.1. Referents i temàtiques

• L'estampeta: Reflex de la violència i la por de la postguerra.
• Cant de Vicent: Vida quotidiana a València.
• Ací: Homenatge a Ausiàs March i memòria històrica.

3.2. Mètrica i estil

Tot i que predomina l'alexandrí, l'obra utilitza mètriques diverses (com l'octosíl·lab) per adaptar el ritme al contingut. Les figures retòriques (hipèrbaton, antítesi, metàfora) són essencials per transmetre l'angoixa i la força expressiva del poeta" }.