Poesia modernista i Noucentisme

La poesia modernista s'allunyà dels postulats romàntics i de la Renaixença i rebutjà la tradició jocfloralesca. Els poetes seguien els corrents europeus, com el simbolisme, el dadaisme o el parnassianisme i la seua obra la classifiquem en:

-Una poesia més espontàni, de to vitalista i altra en què es dóna més importancia als aspectes formals.

Destaquem a Joan Maragall, que reflexionà sobre el llenguatge i la paraula amb una poesia emotiva, directa i amb un léxic senzill. La seua obra es basa en el simbolisme.

La societat valenciana de principis de segle era agrícola, sense indústria i no visqué de la mateixa manera les tensions socials. Entre els autors valencians, sota la influéncia del pairalisme, hi ha més contacte amb la concepció del modernisme castellà, pel qual destaquen autors valencians que escrivien en castellà, com Vicente Blasco Ibáñez. En 1909, un grup de joves escriptors (Generació de 1909) va retre un sentit homenatge al patriarca de la Renaixença: Llorente (coronat poeta de valència). Amb aixó aes marca el final de la Renaixença i l'inici d'una nova etapa en què comença una recuperació de les lletres valencianes. Amb les poesies reixirá el modernisme.

Va ser decisiu en l'impuls cultural valencià de principis del s. XX. La seua producció s'insereix en el modernisme formal. El 1938, escrigué un poemari inspirat en la Guerra Civil

Seguia els postulats modernistes. Destaquem:

La cançó de l'isolat: té elements com l'enfrontament de l'artista amb la societat, descripcions tétriques...

Vora la mar del Nord, que conté algun ressó modernista. Més tard, tornà a publicar la seua producció amb correccions.

Moviment cultural coetani del Modernisme, lligat a la política iniciat a Catalunya a principis del s XX. Va ser liderat per la burguesía i defensà la funció social de la literatura per a crear una societat ideal allunyada de la realitat social que denunciava el modernisme.

Es caracteritzà per l'arbitrarisme. Destaca el classicisme, que implica el retorn i la recuperació dels valors del món clàssic: ordre, raó, mesura i harmonia. Un altre element és la civilitat: la ciutat domina el caos que representa la naturalesa. Per últim, l'imperialisme, marca una voluntat de la burguesía catalana d'expandir-se econòmica i políticament. A banda de la poesia el génere més conreat fou l'assaig.

Destaquem a Josep Carner, Carles Riba i Eugeni d'Ors. La novel·la ''La ben plantada'' proposa un programa d'exaltació del classicisme i representa una reacció contra el modernisme.

Es consagrà amb el poemari Els fruits saborosos (1906) que meresqué elogis de Joan Maragall. La seua obra, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetlar una nova sensibilitat clàssica. Aquesta obra, té elements del simbolisme francés i ressonàncies orientals. La seua poesía evolucionà cap al post simbolisme.