Poesia Postsimbolista i Rosselló Pòrcel: Biografia i Obra

POESIA POSTSIMBOLISTA

És un derivat directe del simbolisme. És com un simbolisme però radicalitzant-ne els plantejaments:

• Practiquen l’anomenada “poesia pura”, una poesia absolutament independent de la realitat quotidiana, vàlida per ella mateixa sense necessitat de recórrer al seu significat, racionalment i estèticament completa.
• És una poesia hermètica, exigent, sofisticada. Del seu desxiframent el lector n’extreu un plaer intel·lectual suplementari.
• El llenguatge és sotmès a un exigent procés d’elaboració intel·lectual i estilística, estètica, per tal d’arribar al valor absolut de la paraula poètica. La recerca constant de la musicalitat esdevé una obsessió per a aquests autors.
• Imatge del poeta: aïllat de la resta dels homes, tancats en la seva torre d’ivori.
• Rebuig de la realitat quotidiana.

Autors: Carles Riba, Joaquim Folguera, Marià Manent, Tomàs Garcés, Joan Sebastià Pons i Clementina Arderiu. Mai dins el panorama literari català no es tornarà a donar una generació de poetes com aquesta.

Rosselló Pòrcel

Va néixer a Ciutat de Mallorca l’any 1913. Estudià el Batxillerat a l’institut Ramon Llull, on fou deixeble de Gabriel Alomar, que influí en la seva vocació literària i l’animà a col·laborar a la premsa local. Més tard estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va rebre el mestratge de Carles Riba. Ingressa a la Residència d’Estudiants, on conegué Salvador Espriu i es va fer càrrec de les edicions de la institució. Acabada la carrera es trasllada a Madrid per preparar la tesi doctoral sobre l’estil de Gracián. Esclata la guerra civil mentre està preparant oposicions per a adjunt de càtedra d’institut, així que torna a Barcelona. A finals de desembre és traslladat al sanatori del Brull, al Montseny, on morí el 1938 a causa d’una tuberculosi pulmonar.

Característiques:

• Influència del surrealisme.
• Utilitza alguns dels trets de la poesia pura, derivada del Simbolisme.
• Influència de la poesia castellana de la generació del 27, sobretot de Guillén.
• Especial interès per l’època barroca. Tant pel barroc castellà com pel català.
• Neopopularisme.

Obra:

• Nou Poemes (1933)
• Quadern de Sonets (1934)
• Imitació del foc (1938) dedicada a Salvador Espriu