La poesia trobadoresca: origen i característiques
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,1 KB
La poesia trobadoresca
El segle XII significa la consolidació del català en els textos en prosa. Però en la poesia no ocorre el mateix. La major part de l’obra poètica escrita entre els segles XI i XIII és escrita en provençal i constitueix el corpus de la literatura trobadoresca. La poesia trobadoresca es considera com el principi de la lírica moderna. Els trobadors vivien en l’ambient de les corts i s’estenien per Europa gràcies al mecenatge dels senyors. Els trobadors componien i musicaven els seus versos, mentre que la interpretació, sempre oral, corria a càrrec dels joglars. Va influir en els nostres poetes fins al segle XV. Les razós són breus narracions de la vida dels trobadors que arriben a actuar com a prototipus de la novel·la. Solen partir d’una anècdota i construeixen una història que funciona com a introducció. Cas més conegut: Guillem de Cabestany, trobador que va participar en la batalla de Las Navas de Tolosa.
L'amor cortès
L’amor cortès és el tema més influent en la literatura trobadoresca. Aquest amor expressa els matisos d’una relació entre el trobador i una dama, que solia ser casada, a la qual serveix cegament.
La lírica trobadoresca
La lírica trobadoresca planteja un gran rigor en les formes mètriques i compositives. Per això, aparegueren diversos estils:
- Trobar ric: es fonamenta en el domini formal i l’originalitat de les imatges.
- Trobar clus: presenta una problemàtica moral molt acusadora i utilitza l’al·legoria.
- Trobar lleu: imita les formes populars i busca un públic ampli.
I els gèneres estaven codificats segons la temàtica, el to i la mètrica, cal esmentar:
- La cançó: el poeta idealitza la dama com a l’amor cortès.
- El sirventès: poesia moralitzadora, d’atac personal o de propaganda ideològica.
- El plany: composició destinada a lloar un gran personatge mort.
- La pastorel·la: diàleg entre una camperola i un noble.
- L’alba: canta el desvetllament dels amants que s’han de separar després de passar la nit junts.
El més polèmic trobador va ser Guillem de Berguedà, apassionat de les lletres i de les armes. Entre els nostres trobadors que no tenien per llengua materna l’occità, destaquem:
- Guillem de Berguedà, autor de nombrosos sirventesos.
- Ramon Vidal, trobador i joglar, autor d'obres molt diverses.
- Cerverí de Girona, que va influir molt en Ausiàs March.
- Beatriu de Dia, destaca per la seua visió particular de l’amor cortès.