Policlet i el Dorífor: Estil, Cànon i Classicisme Grec

Relacions de l'obra i l'autor

El Dorífor presenta moltes semblances amb el Diadumen, que és posterior. En aquesta darrera obra, l'autor inclina més el cap i la musculatura és menys rígida. El Diadumen té una actitud més lliure i els peus més separats, aportant més naturalitat i realisme. Policlet és l'únic autor no atenenc del període clàssic que no va quedar relegat a un segon pla per la brillantor de l'Atenes de Pèricles.

Relacions amb altres obres de l'època

Des del punt de vista formal i de contingut, l'obra guarda moltes semblances amb els Guerrers de Riace i el Discòbol.

Característiques generals de l'art grec

• Cos humà: Motiu principal de representació.
• Ideal de bellesa: Basat en la proporció i l'equilibri.
• Naturalisme: Es busca la semblança amb la realitat, no el retrat, sinó l'ideal d'home (el cànon).
• Moviment: Recerca de l'expressió i la representació dinàmica.
• Policromia: Originalment present, avui desapareguda.
• Transmissió: La majoria d'obres han arribat fins a nosaltres mitjançant còpies romanes.

El primer classicisme

Es caracteritza per una actitud més natural que a l'escultura arcaica:

• Braços desenganxats del cos i en posicions diferents.
• Ús del contrapposto.
• El cap perd la frontalitat i mira cap a les bandes.
• La figura expressa un moviment mesurat, moderat i equilibrat.
• Cànon de bellesa: Proporció matemàtica entre les diferents parts del cos.
• Gest serè i impassible.

Diferències amb altres solucions

Les figures de Policlet resulten més amples i robustes que les de Fídies, contemporani seu, i van passar de moda ràpidament. El seu cànon influirà en obres posteriors com l'Hermes amb Dionís infant de Praxíteles o l'Apoxiòmenos de Lisip al segon classicisme.

Innovacions: El Cànon

Policlet crea el cànon (on el cap és 7 vegades més petit que el cos), tal com va escriure en el seu llibre homònim. En aquesta obra, estudia la mesura de totes les parts del cos i la correspondència i proporció entre elles. Tot i que la idea de simetria i proporció ja era present en època arcaica i a Egipte, Policlet és el primer a fer una formulació teòrica basada en càlculs matemàtics.

Significació iconogràfica i iconològica

• Tema: La figura humana.
• Iconografia: Plasmació idealitzada d'un atleta que camina amb la llança a l'espatlla. Podria representar Aquil·les.
• Iconologia: No sabem amb certesa qui representa, ja que en l'art grec existeix una barreja entre déus, herois i atletes. Els atletes eren considerats com a símbols de fama, equiparables als herois.