Política Educativa de la Segona República Espanyola: Reformes i Constitució de 1931
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,98 KB
Política Educativa de la Segona República
L’acceptació d’Alfons XIII del cop d’estat del 23 de setembre de 1923 va donar pas al règim de Primo de Rivera, un fracàs polític que portaria a la proclamació de la Segona República.
Problemes Educatius Prioritaris del Govern Provisional
- El bilingüisme a Catalunya. Decret del 29 d’abril de 1931.
- La democratització de l’ensenyament. Creació de consells escolars i perfeccionament del professorat.
- La neutralitat religiosa de l’escola pública. El Decret del 6 de maig de 1931 plantejava el problema de l’ensenyament de la religió a les escoles. S’hi suprimiria l’obligatorietat de l’ensenyament de la religió a les escoles públiques. La neutralitat religiosa de l’escola pública no impedia l’ensenyament de la religió si els pares la sol·licitaven i al mestre no el violentava.
- La reforma de l’ensenyament primari. La República va voler resoldre dos grans problemes: el dèficit d’escoles públiques (pla de construccions escolars de cinc anys) i l’absència de mestres qualificats (increments salarials, canvi del sistema d’oposicions, reforma de les Escoles Normals).
Orientació Política de l'Educació
Bases Ideològiques
- Principis bàsics del liberalisme espanyol.
- Aportació pedagògica dels homes de la Institució Lliure d'Ensenyament.
Implementació
Es portarà a terme per mitjà de:
- Mesures legislatives.
- Política d’inversions públiques.
La Constitució Republicana de 1931
Els decrets del Govern provisional ja indicaven l’orientació que tindria la nova legislació.
Aconfessionalitat i Llibertat Religiosa
L’article 3 indica que “el Estado español no tiene religión oficial”, proclamant l’aconfessionalitat, la llibertat religiosa i la separació de l’Església i l’Estat.
Laïcitat Extrema
L’article 26 portava a l’extrem la laïcitat de l’Estat:
- Dissolució de les ordres religioses amb vot d’obediència a una autoritat distinta de la legítima de l’Estat.
- La resta d’ordres sotmeses a una llei especial.
- Supressió del pressupost del clergat.
- Prohibició a les ordres religioses d’exercir el comerç, la indústria o l’ensenyament.
- Possibilitat de nacionalitzar els béns d’aquestes ordres.
La llibertat de creació de centres quedava limitada a la iniciativa privada no confessional.
El Programa Educatiu del Front Popular
Les eleccions de febrer de 1936 van donar el triomf al Front Popular, el programa educatiu del qual es remetia al de 1931: es reafirmava l’educació com a funció de l’Estat, un nou pla de construccions escolars, una reforma universitària, etc.
La guerra civil estava a punt d’esclatar.