Política educativa de la Segona República: reformes i Constitució de 1931

Resumen

Aquest document explica les principals reformes educatives de la Segona República espanyola, des del Govern provisional fins a la Constitució de 1931. Hi trobareu els problemes prioritaris (bilingüisme, democratització, neutralitat religiosa i reforma de l'ensenyament primari), les bases ideològiques i la laïcitat de l'Estat establerta a la Constitució, així com el programa educatiu del Front Popular de 1936.

Puntos clave

El règim de Primo de Rivera va ser un fracàs polític que va portar a la proclamació de la Segona República.
El Decret del 6 de maig de 1931 va suprimir l'obligatorietat de l'ensenyament de la religió a les escoles públiques.
La República va plantejar un pla de construccions escolars de cinc anys per resoldre el dèficit d'escoles públiques.
L'article 3 de la Constitució de 1931 establia que l'Estat espanyol no tenia religió oficial.
L'article 26 de la Constitució preveia la dissolució d'ordres religioses amb vot d'obediència a una autoritat distinta de la de l'Estat.
El programa educatiu del Front Popular, guanyador de les eleccions de febrer de 1936, es remetia al de 1931.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Política Educativa de la Segona República

L’acceptació d’Alfons XIII del cop d’estat del 23 de setembre de 1923 va donar pas al règim de Primo de Rivera, un fracàs polític que portaria a la proclamació de la Segona República.

Problemes Educatius Prioritaris del Govern Provisional

El bilingüisme a Catalunya. Decret del 29 d’abril de 1931.
La democratització de l’ensenyament. Creació de consells escolars i perfeccionament del professorat.
La neutralitat religiosa de l’escola pública. El Decret del 6 de maig de 1931 plantejava el problema de l’ensenyament de la religió a les escoles. S’hi suprimiria l’obligatorietat de l’ensenyament de la religió a les escoles públiques. La neutralitat religiosa de l’escola pública no impedia l’ensenyament de la religió si els pares la sol·licitaven i al mestre no el violentava.
La reforma de l’ensenyament primari. La República va voler resoldre dos grans problemes: el dèficit d’escoles públiques (pla de construccions escolars de cinc anys) i l’absència de mestres qualificats (increments salarials, canvi del sistema d’oposicions, reforma de les Escoles Normals).

Orientació Política de l'Educació

Bases Ideològiques

Principis bàsics del liberalisme espanyol.
Aportació pedagògica dels homes de la Institució Lliure d'Ensenyament.

Implementació

Es portarà a terme per mitjà de:

Mesures legislatives.
Política d’inversions públiques.

La Constitució Republicana de 1931

Els decrets del Govern provisional ja indicaven l’orientació que tindria la nova legislació.

Aconfessionalitat i Llibertat Religiosa

L’article 3 indica que “el Estado español no tiene religión oficial”, proclamant l’aconfessionalitat, la llibertat religiosa i la separació de l’Església i l’Estat.

Laïcitat Extrema

L’article 26 portava a l’extrem la laïcitat de l’Estat:

Dissolució de les ordres religioses amb vot d’obediència a una autoritat distinta de la legítima de l’Estat.
La resta d’ordres sotmeses a una llei especial.
Supressió del pressupost del clergat.
Prohibició a les ordres religioses d’exercir el comerç, la indústria o l’ensenyament.
Possibilitat de nacionalitzar els béns d’aquestes ordres.

La llibertat de creació de centres quedava limitada a la iniciativa privada no confessional.

El Programa Educatiu del Front Popular

Les eleccions de febrer de 1936 van donar el triomf al Front Popular, el programa educatiu del qual es remetia al de 1931: es reafirmava l’educació com a funció de l’Estat, un nou pla de construccions escolars, una reforma universitària, etc.

La guerra civil estava a punt d’esclatar.

Preguntas frecuentes

Què establia l'article 3 de la Constitució republicana de 1931 sobre la religió?

L'article 3 indicava que l'Estat espanyol no tenia religió oficial, proclamant l'aconfessionalitat, la llibertat religiosa i la separació entre Església i Estat.

Què va suprimir el Decret del 6 de maig de 1931?

Va suprimir l'obligatorietat de l'ensenyament de la religió a les escoles públiques, tot i que es permetia si els pares ho sol·licitaven i no violentava el mestre.

Quins problemes volia resoldre la República en la reforma de l'ensenyament primari?

Volia resoldre el dèficit d'escoles públiques, amb un pla de construccions de cinc anys, i l'absència de mestres qualificats, amb increments salarials, canvi del sistema d'oposicions i reforma de les Escoles Normals.