Es possible conèixer la realitat?
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,65 KB
opinió: és una aparició subjectiva de la qual no podem dir que n'estem segurs i que tampoc podem provar davant d'altres. Sol ser una valoració de la realitat, que es basa en els nostres interessos.
creença:
-ús dubitatiu: expressa que no estem realment segurs de la certesa d'allò que afirmem; osigui dubtem, encara que tenim raons per a creure que les coses són d'una determinada manera.
-ús assertiu: parlem de creença quan estem segurs d'alguna cosa, encara que no tinguem suficients proves per a demostrar-ho.
coneixement: és una creença de la qual estem segurs, però que, a més, podem provar. Poder justificar racionalment alguna cosa(donar raons) és característic del coneixement.
Percepció: ens posa en contacte amb la realitat i ens permet construir-ne representacions a partir de les dades proporcionades pels sentits.
La memòria: Si la percepció ens permet formar-nos imatges més o menys fidels de la realitat, la memòria ens possibilita retenir-les i recordar-les en el futur.
La imaginació: És la capacitat de reproduir imatges però sobretot de modificar-les i crear-ne de noves amb major llibertat i espontanietat.La reproductora representa la realitat i la creadora o fantàstica crea, inventa o anticipa noves imatges, de manera que recrea un món diferent del real.
La intel-ligència: és la capacitat de processar informació i comprendrela, aixì com de rersoldre problemes.
dogmatisme: és la posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixement segur i universal, i tenir-ne absoluta certesa. Defensa la possibilitat d'ampliar progressivament i ininterrompudament els nostres coneixements. Considera que aquesta és capaç de proporcionar coneixement vàlid i universal sobre tot el que es proposi.
escepticisme: és la possició oposada al dogmatisme. L'escpeticisme moderat dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. L'escepticisme radical nega que aquest sigui possible. La base de les nostres creences sobre la realitat són les sensacions.
criticisme: és una postura intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme. El coneixement és possible, tanmateix, aquest no és inqüestionable i definitiu, sinó que ha de ser revisat i crític contínuament per a detectar-ne possibles falsificacions i errors.
relativisme: és la postura que nega l'existència d'una veritat absoluta, és a dir, vàlida en si mateixa en qualsevol temps i llocs. Considera que només existeixen opinions particulars i vàlides en un determinat context social, cultural i històric. Els sofistes són considerats els pares del relativismme epistemològic i moral.
perspectivisme: segons el perspectivisme, cada subjecte o col-lectiu que coneix ho fa des d'un punt de vista o perspectiva particular: per tant, té una visió parcial de la realirat. Aquesta visió no és falsa. Totes les perspectives són vertaderes,i si es reunissin totes, si fos possible, conformarien la veritat absoluta.