Prejudici lingüístic definició

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,21 KB

 

A. L’acte comunicatiu:

I. Definició:L’acte comunicatiu és el procés en el qual un Emissor transmet un missatge a un receptor per mitjà d’un codi compartit. Aquest missatge es vehicula a través d’un canal o suport físic i el més Habitual és que s’hi remet a una realitat no lingüística: el referent. CONTEXT REFERENT EMISSORMISSATGERECEPTOR CODI CANAL

Realimentació o feedback:Intercanvi d’interacció entre l’emissor i el Receptor.

II. La intenció comunicativa:Perquè hi hagi comunicació cal interpretar Adequadament el que l’emissor vol dir.

III. Sorolls o interferències:Són les alteracions en el missatge transmet. L’emissor prevé aquests sorolls fent ús de la redundància1.

IV. El referent extralingüístic:L’emissor i el receptor han de compartir un Coneiximent sobre allò del que parlen: el referent.

V. La forma del missatge:L’emissor adequa la forma del missatge per Tal de facilitar-ne la interpretació al receptor.

VI. Domini del codi:Tant L’emissor com el receptor han de compartir un mateix codi per entendre’s.

VII. Factor individual:Comprensió personal del missatge segons el Nivell del lèxic i la continuitat d’ús de paraules técniques o específiques.

VIII. Factor temporal:Variació de la llengua segons el pas del temps I les diferents èpoques.

IX. Factor espacial:Expressions característiques de qualsevol lloc geogràfic on s’empra el Mateix codi.

B. Contextos comunicatius:

I. Definició:El context és el conjunt de circumstàncies Que comparteixen el moment de l’acte comunicatiu lingüístic.

II. Context discursiu o lingüístic:És tot allò que s’ha dit abans o després d’una Paraula o d’un enunciat.

III. Context situacional o referencial:Es refereix a les circumstàncies espacials i Temporals en què es fa l’acte comunicatiu.

C. Funcions del llenguatge:

I. Definició:El Llenguatge verbal té la funció de comunicar. Parlem de les funcions del Llenguatge per a referir-nos a les diverses finalitats amb que l’usa l’emissor.

II. Funció expressiva o Emotiva:La seua finalitat és expressar emocions, sentiments, estats d’ànim, desitjos I opinions de l’emissor.

III. Funció referencial, Informativa o representativa:S’encarrega De transmetre informació objectiva sobre el referent3.

IV. Funció apel·lativa o Conativa:És un toc d’atenció al receptor per variar la seua conducta.

V. Funció poètica, Estilística o estètica:Amb aquesta s’atorga una qualitat artística Al missatge que es transmet.

VI. Funció fàtica o de Contacte:Es produeixen emissions de missatges que s’empren per establir, Restablir, prolongar o interrompre la comunicació entre els interlocutors dins Del mateix canal.

VII. Funció metalingüística:Ací el Llenguatge és el tema del missatge (codi lingüístic).

D. El signe lingüístic:

I. Definició:El codi Verbal està constituït per signes lingüístics. Els signe lingüístic és L’associació d’una grafia i una imatge acústica (significant) amb un concepte o Imatge mental (significant) per a designar un element de la realitat (referent).

II. Característiques del signe Lingüístic: Arbitrarietat:El nexe D’uníó entre el significat i el significant és arbitrari, es a dir, no hi ha Cap motiu perquè la idea estiga lligada amb la seqüència gràfica o sonora. Linealitat del significant:El Significat acústic i gràfic existeix dins de la dimensió temporal. Els Elements, els sons i les grafies es manifesten un rere l’altre dins d’una Successió fixa, de manera que no poden pronunciar-se, ni escriure’s dos al Mateix temps.La seqüència en el temps és visible en la representació escrita del significant, ja que disposem els Signes gràfics corresponent seguint una progressió espacial linial que, en la Nostra cultura, va d’esquerra a dreta i de d’alta a baix.  Immutabilitat i Mutabilitat:El signe lingüístic és Immutable des del punt de vista sincrònic5 i mutable des d’una perspectiva Diacrònica6. Això vol dir que, amb el pas del temps, és possible que alguns Signes lingüístics modifiquen la relació que hi ha entre els dos elements.

Tot signe Lingüístic està format per: - Significant: Forma escrita o parlada d’una paraula, és a dir, un conjunt de Grafies o sons. - Significat: Definició o imatge mental de la paraula, és a dir, un concepte compartit pels Parlants d’una llengua. La relació entre El significat i el significant es Arbitrària: entre la forma i la idea no hi ha cap semblança.

Els Díctics:

Els Díctics són les paraules que presenten les Següents característiques:

-El seu significat depèn del context

-Necessiten que s'indiqui d'alguna manera a què es Refereixen:

oralment (indicant o mirant el que es parla) per Escrit (remeten a alguna cosa ja esmentat o per esmentar)

Exemple de Díctics:

Vegem la següent frase fora de context:

Ella viu prop de mi (en estar fos de context no podem Saber a qui es refereixen "ella" i "mi" pel que són díctics)

-Díctics de persona: pronoms personals, possessius i Demostratius de primera i segona persona de singular o plural.

-Díctics de temps: adverbis de temps com ahir, avui, Demà, demà passat, etc.

-Díctics d'espai o lloc: adverbis de lloc com allí, Aquí, allà, més a prop, etc.

Denotació, connotació i la Ironia:

La denotació és allò que literalment ens mostra una imatge, és allò que rebem immediatament. La denotació està conformada per tots els elements observables: des de la més Petita unitat d'anàlisi com és el punt o la línia..., fins als objectes de Distint volum i material que s'hi troben.

La connotació No ens és mostrada, no és observable directament ni tampoc és igual per a tots Els receptors. La connotació està estretament lligada a un nivell subjectiu de Lectura.

La ironia consisteix a expressar una intenció amb una Expressió de significat absolutament contrari per crear un efecte de retret o Burla.

Els sons catalans poden Ser vocàlics i consonàntics.

Els vocàlics poden ser tònics o àtons.

-Els tònics: [a] [ε] [е] [i] [o] [o] [u]

-Els àtons:[ə] [i] [u]

Els sons consonàntics són: (segons el mode d'articulació.)

-Els oclusius: sords [p] [t] [k] / sonors[b] [d] [g]

-Els fricatius: sords [f] [s] [ʃ] /sonors [v] [z] [ʒ] [ β] [δ] [ɣ]

-Els africats: sords [ts] [ʧ] / sonors [dz] [ʤ]

-Els laterals poden ser només sonors [l] [ ʎ]

- Els vibrants poden ser només sonors [ɹ[ r ]

-Els nasals poden ser només sonors[m ] [ ɱ] [n] [ɲ] [ ɳ]

Emmudiment: elidir (suprimir fonèticament) un fonema

-[r] a final d'infinitius i derivats: parlar

-[t] i [d] darrere [n] i [l]: malalt

-[p] i [b] darere [m] : camp

-[s] davant [s], [ʃ], [ʒ ]: els joves

-[s] en "aquest" seguit de consonant, Pausa o com a pronom: aquest canta

-[s] sempre en "aquests": aquests Nois

-[r] en el mot "arbre"i algunes formes de "prendre" i derivats: comprendré

Sensibilització: Procés pel qual una consonant sorda esdevé sonora.

-Infinitius i gerundis: portar-la, sentint-la

-La t de -NT seguida de vocal: vint-i-set.

-La s d'"aquest" si després té nom, Adjectiu o un altre determinant començat per vocal: aquest home, aquest últim Noi

Ensordiment: Procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda Quan s'escau en posició final o per influència d'una consonant veïna.

Sonorització : Procés pel qual una consonant sorda esdevé Sonora.

-Les consonants oclusives, fricatives i africades Sordes esdevenen sonores davant d’una consonant sonora (exemple: bisbe→bi[z]be)

-Inversament, les oclusives, fricatives i africades Sonores esdevenen sordes davant d’una consonant sorda (exemple: tub petit→ Tu[p] petit).

-Les fricatives i africades sordes a final de Paraula esdevenen sonores quan entren en contacte amb una vocal inicial de la Paraula següent (exemple: els arbres→ el[z] arbres).

Anàfora, Catàfora i Deixis:

ANÀFORA: Paraula o Paraules que assumeixen el significat d'una part del discurs (text) que ja s'ha Esmentat abans. Ex.: On està Luisa? La vaig veure en el saló. (“La” assumeix el Significat de Luisa)

CATÁFORA: Paraula o Paraules que serveixen per anticipar part del discurs (text) que encara no s'ha Enunciat o esmentat. Ex.: - L'energia produïda pels aliments ha d'assegurar Quatre funcions vitals: el metabolisme basal, el treball muscular, el Manteniment de la temperatura corporal i el creixement. (Quatre funcions vitals Pre-anuncia el que ve després).

DEIXIS: Assenyalament Que es realitza mitjançant certs elements lingüístics que mostren o indiquen Una persona, un lloc o un temps; també pot referir-se a altres elements del Discurs o presents sol en la memòria. Ex.: ''Vaig cridar a Juan i María, però Solament aquesta va contestar”. ''Aquesta” exerceix la deixis

Entradas relacionadas: